Avícula margaritífera

T'ho diré en dues paraules: IN-CREÏBLE.

Senzillament preciós... Només em sap greu no disposar de temps per estendre'm en un comentari més rigurós i analític, perquè realment el poema s'ho val.

Crec que has aconseguit una perla, realment.

Una abraçada,

LLIBRE (o Llibreria... hejehe...)

PS.- Però encara no has contestat la pregunta: vindràs a la presentació del llibre de poesia eròtica?????

Breu però intens, bo, una delícia de poema. Per llegir poc a poc i saborejar cada paraula... el títol és massa! I la idea molt original.

petons!

cal blanca estraleta per anar al fons, amb els ulls veus més enllà de les tenebres

gaudeix del teu temps i de la vida

és llegir-te. Pels dits, pels ulls, pels llavis... pertot arreu, els versos juganers ens fan pessigolles. El problema és saber-ne trobar la perla segregada. com fas tu.

Tot un collar, Teresa, els teus poemes.

Un bes.

Perles com aquesta, cada dia sovintegen menys. Les "cultivades" envaeixen el mercat. Magnífica metàfora, com totes les teves.

El meu Peris Segarra està en procés d'edició. M'han anunciat la presentació pel proper dia 2. M'ha fet molta il·lusió saber que tu figures entre els anteriors premiats. Des que ho sé, estic molt més cofoi del meu guardó.

Reserva'm un exemplar del teu llibre per fer un intercanvi quan m'arribi el meu.

Felicitats i una abraçada

Hola Teresa,

De la teva darrera tongada de poemes m'he quedat aquí, no se si és el que m'agrada més, però és el que se m'ha regirat més en cada lectura. I és que els teus poemes en necessiten vàries, com una fruita on vas traient la pela fins arribar al cor sucós i farcit de colors, on acabes etzibant la mossegada.
El misteri del poema és fascinant, no saps on pot sorgir, si ell et busca o cal que el busquis tu, no saps com agafar-lo, si amb autoritat o només necessita que l'acompanyis amb la mà. Però el cert és que quan realment el tens (i no sempre passa) la satisfacció interior és meravellosa, reconfortant.

Uns plaer llegir-te, com sempre
manel

I jo, com tantes persones que admirem el poder de les paraules, m'enciso amb els poemes que les lliguen amb filigrana de plata, com una teranyina que permet l'obra d'art subtil que ofereix un disseny només observable a contrallum, a una hora determinada, després d'haver plogut una puja fina que deixa gotes com perles atrapades... amb la rara avis d'un vers que emociona i sotragueja perquè ocasiona la coincidència de les emocions... com aquest, Teresa!

Va ser un plaer coincidir amb tu al Taller... mercès pel teu comentari, preciosa!

T'envio una abraçada donada sense pinces i sense guants, a braços nus i sincers,
Unaquimera