Àvia... et trobaré a faltar...

Un relat de: desmai

Com dir-te sense embuts i amb paraules suaus... que... et trobarem a faltar! Que sabem que els anys no perdonen però, la nostàlgia a vegades tampoc... i fa que les persones es descoronin davant d'esdeveniments com aquests, sabem i repeteixo ho sabem, que són coses que passen, però molts ens hauria agradat que no acabés així...
No et preocupis per les persones que has deixat aquí... se'n sortiran, amb el temps tots ens hem fet més forts... avui, i sempre, tothom te la oportunitat de dir-te adéu, tothom té el dret de plorar per al teva absència i de trobar-te a faltar...

Per tu àvia, perquè quan la foscor ens perdia, tu ens donaves la mà i feies de tot un no res...
Per tu, perquè... recordarem sempre aquelles torrades amb all i un trosset de xocolata... que passaran als nostres fills... i els macarrons també!
Per tu àvia, perquè estiguis bé allà on siguis... perquè la teva família, amics... t'estimen i sempre serà així... SEMPRE ET RECORDAREM.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer