Autòpsia

Un relat de: Capdelin

Estimo el món i ell m'odia.

Estic en la meva cambra,
per què estic aquí?

Em fa mal el cap... quin cap?

No m'importa aquest nou dia
de merda,
un altre nou dia com tots
els que recordo, dos o tres...

Menteixo quan dic que penso,
no penso res,
em fa por...
Pensar és el càstig per allò
que penso.

Estic en la meva cambra,
em fa mal el cap... quin cap?

Al costat d'algú que xerra
i no calla...
potser no diu res, només parla.

El món em pertany. Quin món?
Te'l regalo.

I què si sóc un fracassat... millor,
així només podré collir èxits.

Dius que no et sóc fidel...?
Si les noies fossin millors que jo,
amb qui seria indifel?

Em fa mal el cap, o és el fetge...
quin fetge?
Jo no tinc fetge...

així em va...

Comentaris

  • El cap... o el fetge? L'origen és el mateix...[Ofensiu]
    Guspira | 26-06-2005

    Genial Capdelin! Els teus poemes són un regal quasi diari pels lectors de relats!
    Quan els dies són iguals, la monotonia ens aclapara, no hi ha res de nou, només records... i aquests records no ens fan be, ens castiguen... Perdem el cap, no sabem on el tenim, i el refugi de la copeta vi ens fa oblidar per un instant, però al dia següent el mal torna...
    Una abraçada!
    GuSPIRA

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1307162 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )