Autoajuda

Un relat de: Lluís Pagès
Al llibre de la vida, a vegades et toca passar pàgina involuntàriament.
I si la que segueix està en blanc, doncs... potser tens un problema.
O una mica d’angoixa perquè no saps què s’hi escriurà.
Aleshores, abans de que la incertesa et mini la moral, convé que agafis el llibre i giris uns quants fulls enrere.
Mira la feina feta i repassa el munt de fites que has assolit.
En són tantes i de tan bones, que una fullejada ràpida ja seria més que suficient per agafar embranzida i encetar el nou capítol.
Però si no és el cas perquè la sotragada és massa recent, rellegeix el passat amb calma, sense pressa, assaborint els passatges més reeixits.
I, perquè no, recorda també els moments no tan bons, els únics dels quals en trauràs una lliçó de vida.
De manera imperceptible, aniràs enfortint-te per a un futur que tot just encetes.
El que t’ha passat fins ara és un preciós llegat que ajudarà a tirar endavant als que han quedat orfes de la teva presència.
Si la teva actitud és un exemple a seguir per als que t’enyoraran, com no ha de servir-te de puntal a tu mateix en el nou camí que inicies?
Pots mirar enrere tant com vulguis, però no oblidis que el pas del temps, sense aturador, anirà farcint les pàgines que estrenaràs amb noves experiències. Llepar-se les ferides està bé, però massa... pot encetar la pell!
Fes servir el teu excepcional passat per bastir un futur encara millor.

Lluís Pagès

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Lluís Pagès

140 Relats

143 Comentaris

117854 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.