Aurora Boreal

No entenia com la bellesa del cel podia ser tan sols una complexa orgia d'àtoms entrellaçats i barrejats entre si. Cada vespre aparcava el coneixement i la ciència, deixant-los oblidats en un racó i s'envoltava del fred, assegut entre la opaca herba, deixant-se guiar només per la màgia d'aquella llum.
Explosió de verds i violetes sobre l'escenari negre de l'univers, fusió de tonalitats que desembocaven en un instant de perfecció.
El silenci era el millor regal que li oferia la seva veu. La pell encara tremolava d'emoció.