Ara ho entenc tot

Fred.
Molt de fred.
Asseguda en aquella incòmoda butaca dins la sala d'instruments, pensativa.
Milers de pensaments. Ara cap. Ara un. Ara l'altre.
Les mans congelades. El nas vermell.
Vibren les membranes dels tambors que encara toquen allà fora. Ressonen en la nit.
Foscor.
Pau.
Tristesa.
Allà.. tota sola.. per uns instants, aïllada del món.

De sobte, una veu.
Una paraula i el món em cau al damunt.
El cor se m'accelera i els ulls ballen amb les llàgrimes.
-"Perdonem".
Tan sols vuit lletres surten dels teus llavis, vuit lletres que es claven al meu pit com espases en el cos del cavaller malferit.

No gos girar-me. No et miraré als ulls. No veuràs al meu rostre el dolor i l'amargura.
No puc articular paraula..
No em surt la veu..
Tremolosa, faig un esforç i et dic allò que ni tu ni jo volem sentir..
-"Parteix... No vull saber res més de tu..."

S'aturen els tambors. El silenci de la nit em fa mal, ho eclipsa tot.

-"Per favor.."
-"No... ja basta. Que no ho entens? Estimar-te em fa mal.."


Silenci.
Més silenci.
Acotes el cap, et gires.
Surts de la sala.
El meu cor es trenca i, abatuda, deix anar un sospir de sofriment.
Et trec de la meva vida, sabent que amb tu et dus la meva essència, la meva felicitat.

Si no ens haguéssim conegut tal volta...
Qui sap..





Llavors no era conscient.
Ara ho entenc tot i et puc ben assegurar que si pogués tornar enrere no hagués dit tot aquell fart d'idioteses.

Al mig dia he rebut la teva carta:

"Amor meu,

com una ploma amb el vent, he partit del teu costat, sense camí ni destí, t´he deixat anar.
Et vaig fer mal. Em penedeixo. Vaig apostar i vaig perdre.. vaig jugar sense saber que finalment el joc es revoltaria contra mi i acabaria enamorat.

No et vull seguir destruint la vida.
Esper que siguis molt feliç, t'ho mereixes.
No sé on vaig ni què serà de mi.. tan sols sé que per molta que sigui la distància i molt etern que sigui el temps, sempre et seguiré estimant.

En cada bar brindaré amb copa de vi per aquells, els nostres records.
A les nits sentiré els teus llavis prop dels meus, i la teva presència al voltant el meu cos. Pensaré amb tu cada minut de cada hora i cada batec et dedicaré tan sols a tu, la meva princesa.

Amor meu... m'allunyaré de tu per deixar-te viure tranquil·la i no fer-te més mal del que en un temps et vaig fer.

Sempre teu... "

La carta em cau de les mans.
Les llàgrimes em prohibeixen la visió.
El cap m'estella.

Vares venir a acomiadar-te, perquè sabies que no et podia perdonar tant de mal...
L'orgull no em va permetre ni tan sols deixar-te expressar el teu trist adéu.

Incrèdula tan sols puc dir que te n'has anat per sempre més.

Ara ho entenc tot.