el problema més gran

Supòs que no bastava, no bastava quedar-me plantada, penjada, destrossada.. allà dreta, en un racó amagat d'un país estranger, esperant que aparegués qui mai apareixeria.
Supòs que no bastava, no bastava plorar, demanar i esperar.
Supòs que ja no importa. Que mai ha importat.

El problema més gran però, és que jo encara m'ho puc imaginar. Encara me puc imaginar amb tu. Me puc imaginar amb tu, vivint aquí i compartint els millors moments de la vida. Me puc imaginar passejant per La Rambla, agafada de la teva mà. Me puc imaginar tombada al teu sofà, dormint al teu costat i despertar mirant com em fas l'esmorzar. Me puc imaginar cada petit amagatall de la ciutat, amb tu. Me puc imaginar, encara, les besades i les paraules. El problema més gran però, és que encara m'ho puc imaginar.

I no apareixeràs, com sempre. I em quedaré plantada, penjada, destrossada... esperant. Com sempre.