diuen que tot s´acaba...

Un relat de: rasablanca10

Diuen que tot s'acaba…
Cercam milers i milers de presumptes proves per demostrar que això no és així..
Però més prest o més tard, tot s'acaba.

Fins i tot, aquella amistat que crèiem eterna, infinita, inesgotable... acaba acabant-se.

Aquell amic tan especial, a qui li comptava cada petit detall que succeïa en cada diminut instant de la meva diminuta existència.
Que coneixia les meves pors i els meus objectius. Que compartia amb mi cada alegria i cada repte. Que sabia com fer-me enfadar i posseïa les paraules màgiques perquè deixés d'estar enfurrunyada. Que tenia sempre en compte els meus desitjos i la meva voluntat. Que escoltava totes les meves històries encara que per a ell fossin les més avorrides del món. Qui m'esperava amb un somriure quan tota jo era un mar de llàgrimes i m'animava a seguir sempre endavant. Aquell qui omplia de valentia el meu cor i em convencia de que jo podia menjar-me el món. Aquell qui confiava amb jo. Que deia la paraula oportuna en el moment oportú. Aquell amb qui sobraven les paraules per comunicar-me, perquè amb una mirada ja sabia el que li volia dir. Qui pensava que jo podia ser una heroïna i em veia capaç de salvar el món. Qui mai va dubtar de mi. Qui es disculpava després de cada discussió. Aquell que en incomptables ocasions em va abraçar quan més ho necessitava. I quan no, també. Qui m'enviava missatges a les 3 de la matinada per recordar-me que mai s'oblidaria de mi i malgrat tot sempre estaria allà, al meu costat, estenent una mà per rescatar-me, passàs el que passàs. Qui em telefonava i es passava hores parlant amb mi, fent-me riure, encara sabent que la factura seria un càstig segur.

Qui sovint em repetia que m'estimava i que no deixaria de fer-ho perquè l'amistat era immensament forta.

Però fins i tot la millor de les amistat, com tot en aquest món, se va acabar.
Culpables? No n'hi ha.
Ni tu, ni jo.

És llei de vida.

Amb el cor encongit puc gosar dir que ja no som amics.

Sempre t'agrairé tot el que has fet per jo. Seràs algú importantíssim per a mi, ara i sempre. Em seguiré preocupant com una beneita cada cop que et passi alguna cosa i seré la primera en córrer al teu costat si ho necessites.

Gràcies,
Això va per tu, és una petita manera d'intentar agrair-te tota la nostra història i tot el temps que hem passat junts, sent amics, i de fer-te saber que sempre seré aquella nina petita i tonteta que es ficava amb les teves vans i et deixava missatges al pupitre de l'escola- I que encara que els sentiments hagin canviat, jo som la mateixa.

Per a tu, J.M.

Comentaris

  • creiem que tot s'acaba, però i si no fos així?[Ofensiu]
    ixnuir | 24-04-2008 | Valoració: 9

    s'acaba l'amistat?
    s'acaba l'amor?
    s'acaben els desitjos?

    hi ha qui diu que sí, però has pensat mai que aquesta concepció de la vida pot portar-nos a estar sempre deprimit pel que s'ha acabat, a no atrevir-nos a començar i a patir per si s'acaba allò començat?
    patir, patir i més patir... i total perquè?
    què no ens en queden records d'aquelles persones, d'aquells moments? que no hem gaudit ja de la seva companyia?
    a més, què és un final sinó un altre principi? i qui et garantitza que aquell final és definitiu?

    jo crec més en un temps circular que no pas en un temps lineal on tot comença i s'acaba...

    perdó x tanta filosofia xD
    en el fons és un relat molt ben narrat


    ixnuir

  • però pot tornar a començar[Ofensiu]
    Lèvingir | 24-04-2008

    i tornar a sentir.

    Lèvingir

  • joanmiquelet | 23-04-2008 | Valoració: 10

    doncs jo no crec que tot s'acabi.
    no se pot acabar aixi com aixi una cosa com aquesta,ja saps de que xerr.

    gracis per tot isa..
    saps que aunque no se demostri..en joanmiquel sempre ha estat i estarà allà per quan mes es necessita si? :)

  • ho diuen[Ofensiu]
    diesi | 21-04-2008

    i és veritat.

    Les coses s'acaben, sobretot les bones. Res és etern, si més no, res que poguem degustar.

    Petons i endavant.

    Ja saps que quan una porta es tanca, mil finestres s'obren.

    Petons!

    #NaT#

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rasablanca10

19 Relats

38 Comentaris

18675 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
But time past is a time forgotten.
We expect the rise of a new constellation.

T.S-Elliot