Aquest mar nostre

Aquest mar nostre
que en els dies de canícula s'empegueeix
com al·lota que és mirada per jovenell garrit,
encara que la calitja no el deixa veure bé,
dóna l'assossec a l'esperit als homes de bé.

Aquest mar nostre
que en els dies de fred hivernal s'inflama
com el forn del flequer ans d'alba,
encara que no escampi flaires de pi,
dóna la força al cor a tot aquell que l'admira.

Aquest mar nostre
que quan l'embat estiuenc bufa fort s'arrissa
com dona que s'engalana per fer festa,
encara que la joventut faci temps l'hagi passada,
dóna ànims als mariners per donar-li les veles.

Aquest mar nostre
que sap canviar el blau lluminós pel gris fosc
com la neu deixa una flassada blanca arreu del camp,
encara que en destapar-se els conreus siguin negres,
dóna calfreds als homes que el coneixen.

Aquest mar nostre
que és bonancenc però té dies ferotges que espanten
com els cans amb els ulls rojos i mostrant els claus,
encara que l'amo et digui que no mosseguen,
dóna paor als mariners avesats.