aquell petó de primavera

Un relat de: silvia_peratallada

Estimo el bosc
on hi ha el record
d'aquell petó
en plena primavera.

Espantant la por
al temps futur
que mai arribà,
neutralitzà la fera.

Estimes que creixen
mirades que ja no hi són
torno a passejar, de matinada
sentint l'escalfor del teu cos.

Comentaris

  • m'encanta descobrir els teus poemes[Ofensiu]
    El sol matiner | 22-03-2006 | Valoració: 10

    És genial com tots els poemes que he llegit. Escrius de manera tal que no cansa gens ni mica anar llegint després de un l'altre. Continua fent-ho que crec que no sóc pas l'únic que ho pensa.

  • el paisatge...[Ofensiu]
    Capdelin | 04-02-2006 | Valoració: 10

    ple de flora i fauna, de marrons i verds... canvia de to quan et porta records de vivències passades... i aquell petó de primavera, ara codificat en la ment... fa reviure el paisatge i li dóna un altre color malgrat sigui IN OFF...
    breu poema, però bestial!
    ptons i una abraçada!

  • Veig que saps guardar...[Ofensiu]
    cassigall blau | 01-02-2006 | Valoració: 10

    ...un bonic peto, al lloc que l'hi pertoca.

    Dins d'aquest poema, perdurara sempre...

    ...pero no t'oblidis de l'Anatomia, eh?...je, je, je.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

583587 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com