Aquell dia nuvolat

Sol·litud, paratge de l'incomprès
Paradís del somniador

T'he pogut trobar
mai t'hagués reconegut, ets... tan estranya per a mi
ulls plorosos i un cor bategant no obstant
un cos inert, inexistent però pur.

Cos omplert per la sol·litud i per aquell qui la retroba
aquell qui la busca
aquell qui s'apropa per olorar el seu perfum

Somnia, vola, estima allò que ets
allò que t'envolta et protegeix
l'harmonia del teu ser es el teu entorn
només el teu

Cada persona en viu un, un de diferent
completament desconeguts per a tu

Sol·litud ajuda'm a entendre't
sense perdre'm en tu
vull apropar-me a tu quan no pugui més
sé que tu i jo som molt diferents
mai podríem estar junts
però.... així com existeixen els solsticis
on la foscor atrapa la vida per instants
sabria coneixe't sense sentir-me atret per tu?

Espera'm a la vora del desànim
Allunya't de la meva tristor