AMOR PROFUND

Hola Bon amic!!!
Admiro la teva senzillesa, la teva sinceritat, i no cal dir la teva sensibiitat.
No m' estranya que en tots aquests bens de Déu siguis tan bon poeta.
Saps què et dic Roda??
que només començo a llegir-te ja em guanyes el cor.
M' ha agradat molt les teves paraules, els teus comentaris són molt gratificant. Moltes gràcies!!!
Petons i una abraçada.

M'ha agradat que hagis estat tant sincera amb el teu comentari. No estic gens d'enutjada, encara que de moment em vaig sentir un xic frustada, ja que jo miro d'escriure uns versos mesurats, amb unes fronteres sintàctiques i mètriques i el fet de que el meu poema et semblés narratiu, em va donar la senssació de què tot i el teu 10 no apreciaves el traball dels seus versos. Però, ara ja està aclarit; no passa res!

Una molt forta abraçada!
Montse

i aquesta obra d'art, d'amor i poesia, també es mereix una mostra d'agraïment, en forma de número.

"...
Més enllà de la foscor,
més enllà dels possibles dubtes,
més enllà del privilegi d'estimar en silenci,
més enllà del què molta gent no entén,
més enllà de l'amor homologat,
més enllà,molt més enllà..."

ja en tindríem prou per parlar d'aquest gran misteri anomenat amor, però tu has anat "més enllà, molt més enllà", amb molts més versos que configuren el paisatge meravellós d'aquest amor que, amb tota la seva profunditat, ha esdevingut una font inacabable per a la poesia, i ha inspirat un nombre ilimitat de poetes per a escriure les millors paraules d'amor.

És ben cert que és, ha estat, i serà el tema inesgotable per a l'escriptura. I fixa-t'hi: per molt que se n'arribi a escriure, mai no es dirà el mateix, ni en la forma ni en el pensament, perquè és un d'aquells temes que surten del cor, no hi ha manual que valgui.... i cada cor és diferent, cadascún de nosaltres som un cor. I el teu és el d'un poeta immens. Per això has pogut escriure aquest immens poema.

"... més enllà del privilegi d'estimar en silenci".... no sé si és un privilegi, però m'ha agradat veure-ho escrit per una mà sàvia de poeta, sensible, captivadora i emotiva, com la teva.

Una abraçada, roda03. Ha estat un autèntic privilegi llegir aquest poema teu. Et felicito per tota la bellesa que has estat capaç de transmetre-hi. De debò.

Fins la propera.

PS. I saps què? Crec que aquest poema podria ben bé estar musicat per en Lluís Llach.... ell ens sabria recordar tota l'essència del nostre gran poeta Miquel Martí i Pol.

l'amor ha sigut durant segles la font inesgotable de temàtica poètica... però actualment la societat és tant xafardera, morbosa, massoquista i engominolada que... és el DESAMOR la font inesgotable de temàtica rosa... quina merda!
ptons i una abraçada!

Poques paraules, només una mirada i gràcies

M'ha emocionat el teu comentari, al igual que m'ha emocionat aquest relat últim teu. Per les presses d'aquest dia a dia tan nostre, no havia llegit aquest relat, diria que em fa companyia, com si d'algo servis lluita per uns ideals, gracies per tot, ens anirem llegint

¶:)

que l'amor t'inspiri tantes paraules perquè el resultat és un bon poema que la dolçor d'un bes que molts altres no coneixen i se'n riuen del jo poètic; no tindran, potser, el pretext d'escriure un relat com el que tu has fet.

Molts petons, roda03.

Lavínia

Per a compartir aquest poema tan deliciós!.

Només dir-te que m'encanta escriure a l'amor i ja val la pena passar pel món si només del món, aquest record t'has d'emportar.

Genial!

angie

Un cop més ens delectes amb un poema preciós. Aquesta vegada parles de l'Amor. Ai l'amour... Un sentiment que, quan és pur i sincer, pot arribar a ser un dels més nobles sentiments juntament amb l'amistat. I potser és per això que no sabem per què l'amor arriba a inspirar tantes coses...

Fins que apareix la persona. I aleshores creiem entendre tantes coses... I el món se'ns presente més plàcid, la foscor més clara. Com va deia Maragall "són tan bells els ulls al front quan hi brilla la mirada. Fa tan bo de veure el mar per l'ànima enamorada, de clarors de tota mena i el moure's de tot quan viu" (si no recordo malament, és clar).

Parles de sentiments sincers i humils. Quina meravella. Personalment penso que la humilitat és gairebé essencial quan parlem d'aquests sentiments tan complexes (i a vegades tan simples, oi?). Un sentiment net, profund i sense més pretencions. Estimar quan és així és un veritable plaer.

Et felicito per les paraules, pel sentiment que comparteixes. I et dono les gràcies per obsequiar-nos amb els teus versos. Per mi són tot un regal.

Una abraçadota.

Salz.

Curiosa descripció de l'amor! Bonica, i poc comú! M'agrada que diguis que ell@ t'ajuda a conéixer la profunditat de l'amor cada dia més... a esbrinar-ne tots els seus misteris i a destapar tots els seus encanteris...

Que vagi molt bé!
ens veiem per aquí!

Gemm@

El gran tema universal per exel·lència, el més dolç, el més pur, el més personal i subjectiu de tots els sentiments humans!

Què seríem sense l'amor? jo no sé si podria viure.
L'amor ens fa sentir alhora una gratitud que no es paga només que amb aquest.

Perquè, quan estem enamorats, per un motiu o per un altre, sempre tendim a donar les gràcies per la felicitat, gràcies fer-me sentir nova, gràcies per canviar-me la vida, en fi! gràcies... PER L'AMOR!

Besets

Anneta

Quins poemes més profunds i sensibles,
quina manera tan bonica de cantar a l'amor,
encara que diuen que l'amor té mil cares
però jo crec que el verdader amor només en té una,
forta i de veritat..
Segueix així que les inspiracions i les virtuds no t'abandonin
perque poguem gaudir-ne.
Una abraçada gran mestre.

Un esclat de sentiment i de realitat, aquest poema teu. Un caliu que ens transmets dolçament, i que ens uneix en aquesta tasca, de vegades no compresa, de l'amor profund i universal del qual no hem d'avergonyir-nos mai, perquè és el nostre tresor.
Moltes gràcies, i bon 2006!, curull de somnis i de poesia.