Amor en un dia calorós d'agost

El Sol cremava la cara de la noia, que estava mirant fixament aquell jove estirat a la gespa del parc un dia calorós d'agost.
No era molt alt, tenia els cabells curts i era moreno. Els seus ulls tancats omplien de papallones la panxa de la noia. El jove va fregar la gespa amb la mà esquerra. A la noia se li obria la boca al veure la mà del jove situar-se sobre el pit. El cap li donava voltes. El jove vestia una samarreta vermella i uns texans molt clars. La noia no podia aguantar més la provocació, no era una experta, però, volia intentar parlar amb ell com fos.
Cada vegada li donava més voltes el cap. Es va acostar a el jove i es proposà preguntar-li l'hora quan va desmaiar-se i va caure sobre ell.

La noia és despertà en una habitació blanca, la llum li impactava a la cara, i un dolor al pit li oprimia els pulmons. La seva vista era borrosa, però, si que va veure una ombra que s'acostava. La ombra tapà la llum de darrera i la figura va aparèixer, era el jove del parc. La noia no és va ni moure de l'entusiasme i mentres observava la cara d'àngel, el jove besà a la noia. El monitor de les constants vitals és va disparar bruscament, la noia s'incorporà tot mirant la cara a quatre dits del jove.
-Per què?- va preguntar la noia.
-Quan t'has desmaiat has parlat de la teva vida- va respondre lentament el jove.
-No pot ser- va dir amargament, quasi plorant.
-Estic enamorat de tu- va dir- es pot dir que no m'he enamorat per la aparença física, sinó per com ets per dintre- va dir el jove m'entres apressava a la noia amb els braços i la acariciava.
La noia va dir- Jo t'estimo per fora, vull estimar-te per dintre- quasi no va poder dir la ultima paraula perquè el jove la besà i queda perduda per la petita sala del hospital, perduda per tot l'edifici, perduda per la ciutat. Perduda, però, agafada de la mà del jove al qual havia conegut en un petit parc un calorós dia d'agost.