Amb H d’AMOR

Un relat de: kefas

Quatre lletres, la “a” que sempre bada, la “m” que fa pont, la “o” de lluna plena i la “r”, la destral, es troben i decideixen viure juntes.

De vegades ho fan com a “Roma”, d’altres com a “mora”, però el que els agrada més és fer-ho com “amor”. I quan les emocions ho veuen, corren a aixoplugar-se sota aquest vocable encisador. Ell les recull totes amb generositat, tan les que són filles de l’alegria que provoca quan arriba, com les que ho són de la tristesa quan ha marxat.

Basat en una idea manllevada del relat AMOR de la relatora Atòmica

a - m - o - r

Ai , l'amor són quatre lletres
pel desig amistançades
Una amb mirada de lluna,
entre el pont i la que talla
Mirada il•lusa que espera
veure's en l'altra mirada
Mirada de mel i de roses
que s'entela de rosada
en el matí de la joia,
quan esclata la trobada
Pont de llavis que s'enganxen
en una incruenta batalla
per robar un polsim de l'aire
que el desig de l’altre exhala
Pont de silencis que besen,
pont de parpelles que es tanquen
per empresonar els records
plens de blau i escuma blanca.
Pont de pubis i sagetes
i un arquer que mai les clava
en el cor que més anhela
ser el destí de la punxada
Talla l’altre, la darrera,
del infinit l’esperança
que per això ha estat posada
en lloc on amor s’acaba.
I començant el conjunt
la vocal bocabadada,
que encapçala el mor (*) difunt
que amb la terra s’agermana.

(*) mor = humus ( Part orgànica i fosca del sòl formada per l’alteració total o parcial de matèria orgànica d’origen vegetal i animal )

Comentaris

  • Forma i contingut[Ofensiu]
    Vicent Terol | 18-01-2018 | Valoració: 10

    M'ha agradat aquest poema sobre l'amor, el qual va més enllà dels tòpics i trepitja terrenys més foscos. A nivell formal, molt bé també. Enhorabona.

  • He ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 30-12-2017 | Valoració: 10

    ... pràcticament al·lucinat de la quasi perfecció amb com està treballat aquest poema i la seva estructura. Felicitats.


    Sergi : )

  • Pols enamorada[Ofensiu]
    kefas | 23-12-2017

    Tot és un afegitó de partícules, una ECT (empresa de consens temporal) de molècules, un pacte de membres o un conglomerat efímer d’àtoms que per un instant s’apleguen per iniciar una activitat conjunta en el mateix moment que es comencen a separar.

    Sempre és en tot el temps. I si hi ha alguna cosa que no es pot contemplar com un tot, aquesta és el temps. Però pots fer servir la paraula sempre. Encara que no tingui significat real, com passa amb altres paraules, tots sabem què vol dir. O no.

  • Dues síl•labes[Ofensiu]
    Montseblanc | 16-12-2017

    Així que tot el que ens passa quan ens enamorem i ens desenamorem és per culpa de quatre lletres que van decidir viure juntes... Doncs esperem que no es barallin i per sempre més convisquin, perquè sinó la majoria ens quedaríem sense poder escriure, a l’espera d’un nou “ajuntament” que ves a saber com i quan seria... ;)