Algú dirà... (hipòtesi de lament ineludible)

Un relat de: Gerard Germain Gonzàlez

Algú dirà, llavors que em trobi, entre laments,
al racó més fosc d'un bar qualsevol,
estintolat en una copa buida
i vessant llàgrimes d'alcohol,
"com qui pretén enderrocar amb les mans
un mur, també així el teu anhel va néixer
inassolible", amb una veu pausada.
Algú, ben cert, llavors parlarà així,
però jo, després d'un llarg silenci,
baixaré els ulls, i quasi imperceptiblement,
"el meu anhel, és cert," li respondré,
"ha resultat, a la fi, estèril,
però que mori en aquest precís instant!,
si no vaig llegir mai en els seus ulls
l'espurna fidedigna del desig".

Comentaris

  • No puc no retornar [Ofensiu]
    filladelvent | 07-03-2006

    al teu lament. Em sembla fantàstic, i sovint em retornen les teves paraules al cap, sense previ avís, i les recito en veu alta...´cada teu vers és una joia encara no admirada per el gran públic, Només hi resta temps i paciència, i que tu vulguis continuar amb el llarg camí de les lletres... t'hi animo fervorosament.

    -Filladelvent-

  • Lament ineludible...[Ofensiu]
    filladelvent | 25-07-2005 | Valoració: 9

    Tot i la seva curta durada has sabut transemtre amb aquest poema tota la desesperació i frustració del que sap que, tot i que no ha anat com esperava, no es va equivocar mai.
    Molt ben trobades aquest parell de frases.

    Filladelvent.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gerard Germain Gonzàlez

Gerard Germain Gonzàlez

26 Relats

105 Comentaris

42462 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Sóc del 84, visc a la Vila de Gràcia i estudio filologia clàssica. Entre altres coses, m'agrada escriure poesia, i somio en veure, algun dia, uns Països Catalans units, lliures i solidaris.


Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

(V. Andrés Estellés)