una nit sortint de festa

Un relat de: Gerard Germain Gonzàlez

Una nit, enmig de la discoteca,
(somriure amable, veu dolça, ulls brillants)
com per un filtre de gin i xibeca,
ombra fràgil de contorns vacil·lants.

Però ni l'alcohol no anega aquest mal seny,
l'eufemisme d'una por massa estricta;
la ment me'n separa, el cos, però, m'hi empeny,
i de la pugna sempre en resta invicta.

I ella ara és lluny, tant com aquella amiga
que ens presentà, tant com la seva pell,
que és carn d'alguna poesia antiga,

tan inabastable, que el seu cos bell
-tan dolorosament bell- em castiga:
llur record té, ara, el tacte d'un flagell.


Comentaris

  • AnNna | 17-04-2005 | Valoració: 9

    juder com te'ls curres, no??! està wapo wapo... me sembla que no havia llegit res teu encara, però és el que tenen les trobades, que et fan descobrir nous autors....
    que comento poc sobre el poema, ja ho sé, però és que a aquestes hores ja no m'aguanto (si ja no m'aguantava a les 7...)
    per cert, després d'aquella dona, he sortit fora, no aguantava més... :S xD!
    vaja doncs re... que vai a combatre una estona més la son!
    adéussssss!!!!

    AnNna

  • OhCapità | 04-04-2005

    Un poema d'estructura clàssica per una història actual, mmm, ben portat, ben escrit, ben treballat. Obteniu un poema actual amb rima agradable, mmm, compteu amb la meva felicitació. Us seguiré llegint ...

l´Autor

Foto de perfil de Gerard Germain Gonzàlez

Gerard Germain Gonzàlez

26 Relats

105 Comentaris

46746 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Sóc del 84, visc a la Vila de Gràcia i estudio filologia clàssica. Entre altres coses, m'agrada escriure poesia, i somio en veure, algun dia, uns Països Catalans units, lliures i solidaris.


Potser et maten o potser
se'n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

(V. Andrés Estellés)