Amb els versos necessaris, un poema contundent, intens, directe, ple d'imatges colpidores i amb els mots precisos.

Tant de bo tothom sabés deixifrar l'odi en versos tan ben trenats.

Salut!

Amb uns versos tan aparentment neutres, aconsegueixes transmetre un missatge ple de força i cruesa. La cara menys amable de la nostra societat.

M'ha agradat molt, senzill (formalment) i molt directe.

Salut!

gerard.


PD: Si acceptes una crítica, les rimes dins d'un vers, com postís i somrís, s'han d'intentar evitar. :P

Visca la llibertat dels pobles oprimits!
Visca la terra!


Necessitem molta gent com tu que canti el que sovint els mitjans de comunicació silencien.


Pobles d'Ibèria
i gallecs
i eúscars
Castella la Nova
Castella la Vella
si ens donem les mans,
si ara ens domenyava
ja no hi tornarà.
(papasseit)

Salut!

Molt ben descrit, m'ha agradat molt, encara que no estic d'acord en això de no lluitar... Però com que sé que no s'ha de confondre literatura amb realitat, no et fotré el sermó xddd.

Definitivament no havia llegit res teu, em sap molt de greu!! ara començaré ha fer-ho... bé ara no perquè estic a classe, però a partir d'ara...

Per últim, això de l'ocell m'ha recordat a Carles Riba, que va escriure just en el sentit oposat:

Que jo no sigui més com un ocell tot sol,
ales esteses sobre un gran riu
per on davallen lentes barques de gent que riu
a l'ombra baixa del tenderol,
(...)

Salut!!
gerard ^^

no sé si realment algú ja havia tingut aquesta idea, jo mai ho havia llegit... anava a dir que era realment eròtic i ben escrit (això del llac era molt poètic ^^), però el final m'obliga a canviar el comentari... diré que.. mm... realment aconsegueixes sorprendre el lector: és molt directe sense haver de descriure res. Realment corpren... a part de ser molt bonic de llegir.

potser sí que fa mal, però després de nabokov estic curat en espants, diria..

Salut!
Gerard.

PD: Que vagi bé la setmana... jo m'estic morint de son a classe de sintaxi llatina... ^^

Uff, és un poema molt dur, duríssim, i no tant pel que expliques (que també, és clar) sinó per la fredor de les teves frases, les metàfores, la brevetat amb què les escrius, etc.

Llegir-lo és tota una experiència que no deixa gens indiferent, i molts ja ho desitjarien en els seus poemes.

Bé, que vagi bé la setmana. Siau! ^^

gerard.


PD: m'ha sobtat que no te l'hagués comentat encara ningú, deu ser dels pocs que queden! xdd

Boníssim, no n'havia llegit cap, del Subal, però m'ha encantat el discurs estalinista i la referència als "Contra Eta, Contra el Pan Ibarretxe". Són una plaga!!

Avui a l'estació de Gràcia dels FCG també venien una revista de noséquè en castellà, però ja ni m'he fixat si era contra Arzalluz o contra alguna altra cosa...


Salut!!

Suggerent per tot allò que podem endivinar que passaria, i -no sé si és la intenció- graciosa la descripció; m'ha recordat a una cançó de Quim Vila d'una festa...
La melmelada, ell que ha fugit, les calces... tot em sona al tòpic de fantasia eròtica... Però realment em pregunto per què ell, en marxar, no va robar les calcetes com a penyora?? Enigma...

M'ha agradat, continuaré llegint aquests últims... ^^

Jo no conec ningú, encara no he anat a cap trobada, però la idea m'agrada i suposo que vindré.

A veure si molta get s'hi anima!
Salut!

Doncs això, m'encanta aquest humor... em recorda una mica els contes de W. Allen, suposo que per la part surrealista....

Salut!

Molt bé, m'ha agradat molt, aquest relat 81, i si estic inspirat, un dia d'aquest et manllevo algun d'aquests versos...
Estic interessat sobretot en el del bolet verinós, però ara mateix vaig un pèl curt de diners, potser et conformaries amb la dedicatòria?

Salut!!

M'ha agradat molt... Aconsegueixes tractar un tema social molt important sense caure en el típic text dramatitzat...

I el joc filològic m'ha agradat molt . :P

Salut!!

PD: A veure si en el proper amor d'una mora de Roma hi ha més
+R = MARRO!

Està molt ben escrit, m'ha agradat molt llegir-lo.

Deixa'm, però, comentar-te un parell de detalls; trobo un pèl forçat el mot ànima al final del vers, i una síl·laba massa curta el vers 'i les aus t'acompanyen'. Però no és important; el poema en si és molt bo.

Per altra part. l'última estrofa l'he trobada perfecta.

Està molt ben escrit, m'ha agradat molt.
Empres molt bé les paraules, i aconsegueixes dur el dramatisme al límit sense caure en la vana exageració, cosa no gens fàcil.

No m'agrada posar deus, però és dels millors poemes que he vist fins ara a la web.

La llum transparent de l'Egeu convida a l'amor i al repòs, i ens fa recordar plaers que crèiem oblidats;

Les platges de Quios tenen un blau profund maquíssim... però estan plenes d'abelles! :P

M'alegra veure que altra gent escriu sobre Grècia... ^^

Salut!