ÀLBUM DE RECORDS

Vull explicar-te una història. Una història que va passar en un país, que ara ja queda molt llunyà. Una història de quan els hiverns eren tan freds, que feien sortir penellons, i les nits eren molt llargues, perquè no hi havia televisió. En un país de Missa i mantellina, de diumenges de parxís i reunions familiars. Una petita història, de quan la vida transcorria tranquil.la i senzilla, i la gent tenia poques coses, però s’apreciava tot de veritat. De quan menjar un gelat era una festa, i rebre un regal la més gran il.lusió. La història d’una nena que portava serrell i el cabell presoner en llargues trenes, per més que ella frisava per portar-lo deixat anar al vent, com les princeses dels tebeos. El seu món era el seu barri, i els veïns com de família. Una nena que berenava pa amb xocolata, i llegia i rellegia els mateixos contes cada vegada. L’única mascota que va tenir eren uns cucs de seda en una capsa de sabates, i parlava amb les nines arrenglerades a la seva habitació, mentre els hi servia cafè en una vaixella de joguina. Que acostumava passar les hores mortes mirant el carrer des del balcónet, esperant la màgia del Nadal amb innocència. Una nena que s’entretenia retallant nines de paper, i estava llargues estones pintant dibuixos amb aquarel.les. Quan queia malalta la mimaven, i no demanava mai res, perquè havia aprés a no fer-ho. Es disfressava amb barrets i mocadors vells, i ballava davant la lluna de l’armari, somiant que era una gran ballarina. Una nena que vivia aquell temps únic, on un dia de platja era una aventura i una col.lecció de cromos un preciat tresor. Que sortia del col.legi corrent, per poder escoltar el conte del centpeus curiós per la radio. I no entenia perquè a l’escola hi havien bates de diferents colors, que distingien les nenes que pagaven més de les que pagaven poc. Una nena que anava complint anys, i confiava que el futur li portaria tot allò que havia vist al cinema. Una nena que quant es va fer gran, va adonar-se que no volia créixer.