UNIVERS FEMENÍ - II

S’ha acabat. Després d’uns mesos de sortir, m’ha dit que estava molt bé amb mi, però que no es volia lligar. Típic del gènere masculí quan sent olor de compromís. No ho puc entendre. Si estàvem tan bé, perquè tallar. Ara que ja em tenia enganxada per complert, em deixa penjada. És un idiota. I a sobre em diu que ho fa per mi, perquè no vol enganyar-me ni fer-me patir. Encara em vol fer creure que fa un sacrifici. Pobret!
El truco. Em diu que ja m’ho va explicar. Li dic que jo tampoc vull lligar-me, encara que no és veritat, que podem sortir igualment. Excuses i més excuses per dir-me que s’ha acabat. No ho puc admetre. L’enyoro. Ploro. El torno a trucar encara que sé que no ho haig de fer. M’ho va deixar molt clar. Truco. Una, dues, tres .... cinquanta. Faig coses absurdes. Sé que he caigut molt baix, que m’estic arrossegant, que no tinc dignitat. Però que vols, si estic enamorada. No diuen que a l’amor i a la guerra tot està permès. No m’agafa el mòbil i em desespero. No em podré enamorar de ningú més. Encara que abans n’hi van haver altres, aquesta vegada era diferent. No en trobaré cap altre com ell. La meva vida s’ha enfonsat. Gargotejo un full amb el seu nom SERGI, SERGI, SERGI, dibuixo una infinitat de cors de diferents mides. Em cau una llàgrima i procuro que vagi a parar sobre el paper, just damunt del seu nom. La tinta s’esborralla i ho trobo romàntic.
Em truca el seu millor amic. Sap que hem tallat. Em diu que li agrado i vol sortir amb mi. Ni m’agrada ni hi vull sortir, però li dic que sí. Quedem. No hi penso anar. Que també pateixi, encara que no en tingui cap culpa. O pot ser sí que en té. Qui sap. Continuo fent coses absurdes.
Tot el sant dia penso en ell. Vaig pel món com una ànima en pena. Sento la necessitat de sentir la seva veu i se m’acut trucar-lo des d’una cabina. No en trobo cap que funcioni. Per fí una d’aquestes per a minusvàlids està sencera, marco el número mig encongida. Sento que el cor em va a mil. Pom, pom, pom. Que em reventa el pit. Pom, pom, pom. Quan si posa té per resposta el més absolut silenci. Penja, i em quedo com una ximpleta.
Vull saber coses d’ell. Vull saber els motius per deixar-me. El meu cervell no vol entendre que ja no li interesso. Li dic a l’ Elisenda que el truqui ella, que li tregui coses de mi. L’amiga no vol. Li prego. Finalment accepta. El truca davant meu i parlen una estona. No li treu res de nou. Insisteixo que el vagi trucant. Em consta que ho fa varies vegades, però de mi, ni piu.
El Sergi i l’Elisenda surten junts. Quina traïdora! Per a mi l’Elisenda creu i ratlla. I el Sergi ... agafo la carpeta amb el seu nom estampat i enganxo a sobre una foto del Justin.