al ventre de l'aigua, paraules

I tiro la galleda al pou, un cop i altre.
La galleda xoca, d'una a l'altra banda.
I ressona per tot el seu colpeix
sord. I estiro fort de la corda quan
ha esclafit al ventre
de l'aigua. - I de la set -

La corriola roda. La galleda,
mig vessant-se, apareix. I omplo atuells
i somnis i fins a ofegar-me en bec
i m'assec prop del pou del nou dia, i busco
galledes de bell nou.

Pous, càntirs, boques. I avui, no els trobo pas.
Ni boques. Ni pous. Ni galledes. Ni cordes.
Ni mans. - Només la set! -