Àfrica

A aquella mà germana que s'ha ofegat.
A on tens la vida, engany?
A on a fugit la teva força, gran mag?
A on han fugit els teus somnis, imperi irreal?

I que els hi passa a les teves
potes que ja no poden caminar?
Són veus cansades de poetes
que ja no saben respirar.

A tot el continent africà, aixafat.
SIUSPLAU.

Qui derrotarà les vostres cadenes?
Qui eliminarà la vostra sang?
El temps que ronca
dins els ventres africans.

Qui abraçarà les vostres llàgrimes,
per convertir-les en cabal?
El mal d'un dolor anomenat SIDA,
càstig d'un Déu omnipresent,
que sembla ser nord-americà.

A on tens els dies, foscor?
A on tens la força, dolor?

A on cau la teva vida?
Per on cau la teva vida?
Per on coll passen els teus dies?
Només són coloms
que fugen deixant enrere
un somriure trencat.

29-04-05, les meves lletres un crit fan.

-"Africans, arribarà el dia
en que cridarem tan fort,
que ningú no es podrà escoltar.
I l'ànima esdevindrà
en hom, germana de la solidaritat".

Però...

-"Vigila per on camines,
europeu, perquè l'emprenta
de les teves passes pot esdevenir
el mal que et bufetejarà demà".

I mai més dues úniques
frases foren
una predicció, simple i perfecte, del demà.