Adormida sobre diamants

Un relat de: Capdelin

Noia,
que t'amagues rera un vestit,
barricada de paper que he estripat
abans d'hora.

Il·lús de mi,
m'he distret amb el teu cos
i m'he perdut
en la superficialitat de l'instant.

I mai he sabut,
cec de desig,
arribar més endins de la carn
i la roba,
on la teva ànima
s'adorm sobre diamants
al fons de la cova.

Comentaris

  • i no em puc estar de comentar-te aquest[Ofensiu]
    quetzcoatl | 08-05-2005

    Perque m'encanta la idea que traspua el text a traves d'una imatge fantastica: les virtuts mes importants com diamants preciosos! GENIAL.

    petons,

    m

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1307162 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )