Adoctrinament? (2)

Un relat de: Joan Colom
La lliçó I, ESPAÑA, NUESTRA PATRIA, ocupa una pàgina i consta de 6 paràgrafs que transcriuré íntegrament.

A diferència de les altres pàgines, en què el terç superior és ocupat per una il·lustració (la majoria són dibuixos que reprodueixen prou dignament pintures historicistes del segle XIX), en aquesta el dibuix s'estén de dalt a baix. A la part inferior es representa la Península Ibèrica en escorç, del centre de la qual emergeixen dos elements que du clavats: el pal d'una bandera i el braç vertical d'una creu altíssima, superposats al text (són quatre línies en color que no en destorben massa la lectura); ja per damunt d'aquest text, la bandera monàrquica onejant al vent, la part superior de la creu amb els braços horitzontals, per davant de la bandera, i l'escut franquista en primer terme, per davant de creu i bandera. Dubto que la creu gegantina vulgui recordar la del Valle de los Caídos, la construcció de la qual, a càrrec de presoners de guerra, era gairebé un secret d'estat i no es va completar fins l'any 1958.

1. España es nuestra amada Patria, el lugar donde hemos nacido, vivimos i deseamos morir.

2. Nuestros deberes para con la Patria, son: conocerla, amarla y defenderla.

3. Los símbolos de la Patria son la Bandera y el Escudo.

4. La Bandera de España tiene dos franjas exteriores rojas y una intermedia amarilla.

5. Debemos saludar a la bandera brazo en alto y descubiertos, y venerarla como emblema o representación de la Patria.

6. En el Escudo de España se distinguen las partes siguientes: el águila, que es el símbolo de San Juan Evangelista; el castillo, símbolo de Castilla; el león, símbolo de León; las barras, símbolo de Aragón y Cataluña; las cadenas, símbolo de Navarra; la granada, símbolo de Granada; las columnas, símbolo de Gibraltar; la corona, símbolo de imperio; el yugo y las flechas, símbolo de los Reyes Católicos, y la leyenda UNA, GRANDE Y LIBRE, resumen de los ideales de España.


La lliçó II, LA ESPAÑA PRIMITIVA, ocupa una pàgina i consta de 5 paràgrafs (7 a 11), i la III, PRIMEROS POBLADORES HISTÓRICOS. FENICIOS. GRIEGOS, una altra i consta de 7 paràgrafs (12 a 18).

Com que el text és prou correcte en la seva simplicitat, l'adequada al lector a qui és destinat, únicament transcriuré el paràgraf 15, que obre una de les constants temàtiques que reapareixerà al llarg de l'obra: l'heroisme consubstancial a "la raça".

15. Los íberos y los celtas eran de raza fuerte y vigorosa, y se distinguieron por su valentía y amor a la independencia.

Tret d'aquesta valoració interessada, només afegiré que l'ús generalitzat dels mots España i españoles, per referir-se a la Península Ibèrica i els seus pobladors, opino que és un recurs més innocent del que alguns podrien pensar (predeterminació finalista del territori, en la línia d'aquella afirmació joseantoniana de que "España es una unidad de destino en lo universal"). Suposo que és més entenedor i sobretot més curt que parlar de el territorio que actualmente comparten España y Portugal i pobladores de ese territorio, per bé que aquesta simplificació, utilitzada sistemàticament, pugui anar consolidant en els infants una concepció històrica finalista. El mateix sentit té que es parli de que los íberos ocuparon la región meridional y oriental de España, de que los celtas entraron por los Pirineos, y se establecieron en el centro i el oeste (atenció en aquest oest, de què parlaré tot seguit), los fenicios se establecieron en Andalucía i los griegos fundaron colonias en las costas de Calaluña y Valencia. Més destacable és l'ambigüitat tramposa amb què posen Espanya (no pas Espanya i Portugal) on caldria posar Ibèria o Hispània, denominacions grega i romana de la Península Ibèrica, que amb el temps inclouria l'estat portugués (més antic, per cert, que l'espanyol). L'intrèpid Viriat del qual ens parlarà la lliçó V era lusità, per exemple.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: