Cercador
A tothora salpen velers...
Un relat de: joandemataro- Compartir:
tan bruscament ,
que he quedat atrapat al purgatori…
- Camp de batalla
de dos móns rotundament oposats.
Mentre que el subconscient
m’agrinyonava al llit
llepant-me el bescoll
i fent-me cloure les parpelles,
l’instint de supervivència
em sacsejava
obrint les finestres de bat a bat
perquè el sol em transpunxés
i em mostrés camins de llum.
Angoixat en mig de tant ferotge lluita
he xopat mortalles d’angoixes.
Entregat, marxava ja quan
un xiuxiueig m’ha assistit,
entre benèvoles manyagues :
- “ Tranquil, recolza’t en mi
i descansa pregonament…
Jo vetllaré per tu, fins que t’hagis recobrat .
No passis ànsia amic meu,
no hi ha premura.
No oblidis mai que
a tothora salpen velers
cercant belles albades…”
Comentaris
-
Ben cert !!![Ofensiu]Joan G. Pons | 18-05-2011 | Valoració: 10
Sempre hi han velers de llibertat. Sempre hi han velers plens d'estimació i comprensió. Sempre hi han velers de descoberta i creativitat.
Visca aquests VELERS !!!
M'agrada aquest fragment:
"obrint les finestres de bat a bat
perquè el sol em transpunxés
i em mostrés camins de llum."
Visca els velers plens de LLUM.
-
impressionant!![Ofensiu]Marc Freixas | 17-05-2011
"NO oblidis mai que
a tothora saplen velers
cercant belles albades" ... senzillament impressionant!!
Molt bo el poema Joan.
Una abraçada ben literària. -
Hi ha...[Ofensiu]AVERROIS | 17-05-2011 | Valoració: 10
...realment una lluita, una lluita tremenda en el nostre cervell. Hi ha una part terrena que ens manté agafats al terra impotents de volar, i l'altre espiritual que ens porta universos enllà. Però estan lligades i el viatge és tan sols un sospir i la lluita continua, per seguir vivint.
Una abraçada.
