A Mallorca

Un relat de: Campaner













Vine amb mi a Sa Roqueta
Vine amb mi a aquesta illa
On tot és bell i el cel brilla
Guaitant per la finestreta
Del vers i la cançoneta
No has vist mai terra tan bella
Com Es Trenc, i s’Estalella
O la platja d’es Carbó
On l’esperit glosador
Frueix i se desgavella

I a la vorera del mar
Amb l’arena per vestit
Escoltar el vers exquisit
D’una ona que vol trencar
D’un trempó per refrescar
La calor que ara comença
A torrar l’ànima inmensa
De poesia i de vers
Bussejar dins l’univers
Del mar blau amb complaença

Un glop d’herbes i admirar
Com cantam junts mil tonades
I anar passant junts vetllades
Que no haurien d’acabar
I cantar junts, i volar
Per dins platges i cançons
Navegar plens d’il•lusions
I badar, i fer poesies
I així anar passant els dies
I juntant els nostres mons

De cultura i de glosa
De gegants, balls, passejades
De mil oragasmes, besades
De viure la vida en rosa
Vine, no et farà cap nosa
Així serà el dia a dia
Jo per tu desitjaria,
Que amb mi tornessis ser nina
A la terra mallorquina
Amb amor i vers, poesia.

Comentaris

  • Mallorca m'ha cridat![Ofensiu]
    Marteta | 28-05-2013

    Bé, es títol m'ha cridat.
    M'ha agradat molt el poema, és molt dolç.
    I que no és guapa Mallorca? No ho sé tal vegada som jo que estim molt la meva terra.

    Marta