Som jo?

Sols un cervell productiu
Una màquina d’escriure
Un pobre intent de ser lliure,
D’ofegar penes al riu
Tot sol al paper s’escriu
El vers que em surt de la mà
O el que el meu Jo em vol dictar
(més d’un pic sense sentit)
La font cardíaca al pit
La tens, no la’m vols tornar

Parlant diverses vegades
Servidor s’ha delatat
Fica-potes, l’ha cagat
Situacions desesperades
Paraules encaminades
A semblar més atractiu
Procurant ser com Espriu,
Carner, Papasseit, poetes...
Res! Quatre gloses inquietes
Emoció, sentir-me viu!

Potser com Costa i Llobera
(potser ara en faig un gra massa)
He enaltit una porrassa
De forma vil, matussera
Per acomplir la quimera
De fer-te ballar al meu so
Just per arribar-te al cor
He fet l’ullastre esbrancat
M’he mig fet l’enamorat
Fins que tu has agafat por...

De fet, la por m’és igual
Me’n fot olímpicament
Però ara el sentiment
Pot ser s’ha tornat real...
On és ara l’animal
Que component mots dispersos
(i estratagemes diversos)
Al blanc posava la bala?
Escric i pens, tocat d’ala:
Som jo qui ha fet aquests versos?