Destí i Déu

Què pots demanar al destí?
Si és del tot imprevisible!
Però li vull fer extensible
El que has proposat per mi
Vull ajuntar el meu camí
Amb el teu i dia a dia
Anar aprenent poesia
I viure en vers, desitjós
De cantar un so orgullós
Amb la teva companyia

A quin déu he de pregar
Perquè puguis ser aquí amb mi?
Qui és aquest tal Destí
Que a mi em vol ofegar
I m’obliga a enyorar
Dolços mots que tu encamines?
Els transforma en espines
I sang el meu subconscient
Però el teu vers és aliment
De substància i proteïnes

Un camí hem de començar
de mots sexe i emoció
De versos amb convicció
Que plegats hem de cantar
I en glosa ens hem d’estimar
Que sé que els dos en sabem
que cantam i que cantem
Plegats per tota la vida
I junts, que aquesta embranzida
Forta i molt més recordem:


Tants de versos i paraules
Tants desitjos compartits
Tants d’atacs i tants d’envits
Tants de contes tantes faules
I com hem juntat les baules
De passar de germanor
De glosa a obsessió
I d’obsessió a entusiasme
D’entusiasme a orgasme
I d’orgasme a l’Amor!