A LA LLIBERTAT S'HI ARRIBA PER LA BELLESA

Un relat de: berguedana
Estaves fred. Cara de cera, però, sota els teus llavis, el somriure de sempre. Què em volies dir? Que les roses vermelles que t’acompanyaven no t’agradaven? Que no plorés tant, que tampoc havies estat el pare amorós i protector que es mereix una filla? Que m’havies deixat un missatge i, com no tenies mòbil, el portaves al damunt? Vaig començar a indagar amb les meves mans tremoloses. Et vaig tocar la panxa per damunt de la camisa emmidonada, no hi havia cap bony; et vaig girar la corbata, només hi havia l’etiqueta; et vaig regirar la butxaca, sorpresa... M’havies deixat una foto d’una dona. Qui era? Semblava que m’estiguessis dient: És meva. No la toquis. Però la meva curiositat podia més que la teva fermesa que encara estava present en la sala del tanatori.
Era bonica. Una dona amb pentinat anys vint. De cabell molt generós, bru en contrast amb la seva pell clara, transparent i sedosa. De mirada humil, de gest insegur...I què t’has pensat, ara que estic tan estressada per la feina i amb la teva mort damunt de les espatlles, que m’he de posar a buscar? Vols que em mogui, no? Doncs, apa, a moure el cul!
Quan vaig girar la foto, només hi vaig trobar el segell de Llorenç fotos que em va adreçar a un estudi de fotografia de l’altra banda de la ciutat. Em va impressionar el cartell que hi havia a la porta: “A la llibertat s’hi arriba per la bellesa”. I el fotògraf amb càmera penjada al coll que em va obrir va fer un bisbe amb mi: És de Friedrich Schiller. El nostre sensor ens confirmava que ens agradàvem. I el processador ens assegurava que la nostra relació funcionaria. De seguida em vaig adonar que l’objectiu m’estava enfocant com si fos una vella musa de l’artista. El disparador es posava en funcionament mentre les elogioses frases del fotògraf m’embolcallaven de tal manera que ni tan sols me’n recordava de la foto origen de la visita. Havia estat tan oberta a tot com el diafragma de la càmera. Ara jo era la model. El meu retrat acabaria en la butxaca d’algun cadàver?

Comentaris

  • La bellesa...[Ofensiu]
    Nil | 12-05-2019 | Valoració: 10

    Primer de tot he d'agrair-te haver après amb el teu relat dues coses que ignorava, aixafa-terrossos de mi! : que és fer un bisbe i també la sàvia frase “A la llibertat s’hi arriba per la bellesa” d'en Friedrich Schiller. El teu relat m'ha agradat per com a partir d'una fotografia, trobada dins el lloc més tètric que hom pot imaginar, basteixes una història amena, expectant, plena d'intriga, sensual i bella alhora i a més a més psicològica, i amb un final amb sorpresa, en que el personatge s'oblida de quin era el mòbil que l'havia empès a fer investigació i acaba essent la musa d'aquest peculiar fotògraf sortit d'una altra dimensió en el temps i l'espai. Salut, Nil

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de berguedana

berguedana

51 Relats

72 Comentaris

25226 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
La meva afició per l'escriure ve de l'ensenyar a escriure.
M'he jubilat aquest curs després de treballar 42 anys de mestra.