180º

Un relat de: Ivan Bonache
En mig de l’enutjosa multitud va topar amb la seva mirada i entre núvols de braços bellugadissos la blavor dels seus ulls li va semblar un racó de pau en mig de la tempesta. La música eixordadora no va impedir que sentís aquella veu dins del seu cap: “M’agrada, espero que vingui a dir-me alguna cosa.”.
De sempre havia tingut aquell do, maledicció potser, que li permetia sentir els pensaments dels altres com si li xiuxiuegessin els mots directament a dins del cervell i, tot i que des de petit va aprendre a les dolentes que no ho havia d’explicar a ningú després de que, gràcies als seus preocupats progenitors, diversos especialistes li volguessin obrir, literalment, el cervell per a estudiar-lo, havia aprés a conviure-hi sense més com qui té una taca de naixement i no se’n pregunta la raó.
Amb pas decidit es va acostar a la noia d’ulls marins mentre sentia com el cor li martellejava a les temples. Milers de frases s’embullaven amb pensaments aliens i destriar les paraules a dir no era fàcil. Quan la va tenir a tocar, els llavis entreoberts, un sospir de desesperació el va fer dubtar i un segon abans de ficar la pota ho va sentir clarament: ”Ara ve aquest pesat, ja veuràs com em diu alguna rucada. I aquell noi tan guapo que ni em mira! Per què sempre em passa el mateix?”.
Gir de 180 graus. Va fugir dissimuladament mentre li feia un llarg glop al vodka amb llima. Es va acostar al noi ros, maleint la seva sort, i li va revelar l’amagat desig d’aquella bellesa inabastable per a ell sense adonar-se que el pensament primigeni que l’havia incitat a atacar no havia estat pas el d’ella, si no el de l’amiga del costat a qui mai no veia ningú.

Comentaris

  • Ulls marins[Ofensiu]

    En llegir el teu relat, no he estat segura si el sentir els pensaments dels demés és un privilegi o una maleïda desgràcia I ves per on, en aquest cas, ha servit, si més no, per a evitar un malentès que hagués posat en ridícul el pretendent de la noia dels ulls blau marí.
    Ha estat un relat molt interessant i l'has resolt amb bon saber fer. Et felicito.

  • Ben escrit[Ofensiu]
    Vicent Terol | 24-02-2016 | Valoració: 10

    Molt bon relat, molt ben escrit. Confusions típiques de telèpata, no? ;)

    Igual no s'hauria d'haver rendit, sinó intentar seduir-la amb subtilesa i sense pressa, amb els avantatges que aporta la telepatia.

  • Quin gir![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 22-02-2016

    De lectura àgil tot esperant el desenllaç, per cert ben inesperat!
    Enginyós. Bon relat!

  • De vegades...[Ofensiu]
    deòmises | 20-02-2016

    ...els darrers relats comentats duen sorpreses, com el teu, que dibuixa un somriure amarg en concloure la seva lectura. Per la mala sort del telepàtic i perquè l'art de lligar a la discoteca té una munió d'anècdotes que podrien competir amb aquest malastruc protagonista del teu relat.

    Bona mostra per presentar a la convocatòria d'aquest mes, chapeau!


    d.

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-02-2016 | Valoració: 10

    M,' agrada molt el teu relat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ivan Bonache

Ivan Bonache

55 Relats

133 Comentaris

24504 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Em dic Ivan i tinc dues grans passions: la música i l'escriptura.
Professionalment hem dedico a la docència d'aquesta primera i, passionalment, a la segona.
Qualsevol comentari que vulgueu fer dels meus relats serà benvingut. Estic aquí per aprendre. El mateix intentaré fer amb els altres.

Podeu llegir altres relats al meu blog:

Mapes del Món


Actua - Música a la presó


Entrega III Premi Illa-Va de Lletra 2012


Entrega dels Premis DRAC 2015


Relats guanyadors Premis Drac 2015


Relat guanyador en català de la convocatòria del mes de novembre de la VI edició del Microconcurs Biblioteca Esteve Paluzie - Barberà del Vallès