100 anys enrere a Barcelona

Aquells records d'abans... 100 anys enrera no feien falta els pisos a Barcelona, fins i tot es veu que alguns dels propietaris per poder-los llogar posaven uns grans cartells als balcons i oferien ofertes. Les senyores que eren molt capritxoses s'ho passaven molt bé triant pisos. La meva àvia molt decidida, quan li passava pel cap llogava un pis sense dir-li res a l'avi; el meu pare recordava encara un que estava al carrer Aragó i passeig de Gràcia, avisava a la casa de mudances i quan arribava l'avi es trobava un escrit a la porta que deia: "Si vol dinar vine al carrer València, 304"
La tieta era la germana gran de l'avi, tenia 4 anys més que ell, i estava negra dels famosos trasllats doncs era mestressa d'una calaixera que la tenia plena de xocolatines, caramels, cromets, galetes embolicades amb papers de colors, anissos i tot una colla de llaminadures que els donaven al meu pare i sa germana, el pare s'ho cruspia de seguida i la Clareta s'ho guardava. I per cert, el pare quan la Clareta no hi era agafava una cadira, obria el calaix i mirava totes aquelles primícies molt embadalit, patint que se li farien malbé i no se les hauria menjat.
Moltes coses em venen al cap, recordo que el pare m'explicava que de cop i volta l'àvia es posava molt maca amb un vestit de setí, collarets de perles, un barret que el recordava de color verd amb una ploma d'estruç blanca i quedant d'acord amb la seva germana i els seus nebots s'anaven tots a ca "El tio Nelo" que era una xocolateria que estava a on hi ha ara el restaurant de "Les set portes" i allà començaven a menjar xocolata, melindros, crema, nata etc... Aquelles dones semblaven que aquell dia es tornaven boges.
De retorn cap a casa, no sé que anaven a comprar, em sembla que una crema del cos, passaven per la farmàcia que era molt antiga que havia estat instal·lada a l'antic barri de Ribera per allà l'any 1650 i traslladada al carrer "Més Baix" de Sant Pere amb motiu de la construcció de la ciutadella. Hi lluïen una col·lecció de pots de ceràmica blava amb motius arqueològics i mitològics, eren d'influència italiana; també hi havia a la farmàcia un gran morter amb data 1690, una farmacopea de l'època dels reis catòlics, una talla de la mare de Déu del Roser del s.XVII i una col·lecció de vidres a la rebotiga útils.
Aquesta farmàcia, que encara existeix, és tracta de la farmàcia Leopold Pedrell. El seu fundador va ser famós per que va inventar un pegats per la fertilitat femenina.
Tot això no penseu que ho feien els diumenges o algun dia especial, elles feien que fos especial aquell dia qualsevol entre setmana, quan els hi venia de bé. I després diuen que no eren modernes les senyores d'aquella època! feien el que volien! quan volien!