Cercador
Llista categories
Recomanats editora
- Osculum salatum o el record d'un petó salat en un cinema
- L'atleta
- Viatge al desert
- L'extraordinària aventura de l'Homo Sapiens
- Iter
- Lúltim petit misteri (Segona Part)
- L'últim Petit Misteri (Primera Part)
- L'home que venia llibres al tren (Capítol I)
- El laberint de Selene (I)
- L'home que venia llibres al tren (Capítol II)
Detall intervenció
) ho som tot, i al mateix temps, no som res (
Intervenció de: kispar fidu | 07-03-2007
avui, m'he sentit feble; mentre l'aire s'enduia una ànima de tan sols 17 anys...
per a uns passos
que sense voler-ho
han hagut d'aturar-se...
Una paret blanca immortalitzada
sota llavis de cartró.
Ulls inquiets aturats en l'aire,
llàgrimes de canó.
Caminava ell sota gotes de colors
veient-ho tot de tons grisos i negres
mentre es fonia el temps
entre els seus dits.
Ella plorava clamant la salvació
d'una trampa sense normes
que el destí li ha imposat.
Rostres absents en el silenci.
Mirades perdudes en l'horitzó dels temps aturats.
Una llàgrima caiguda,
una mà agafada;
i entre cossos s'evapora una ànima.
Plorant una absència
que omple de buit els sentiments.
Sentint-se dèbils sobre una ruleta embogida
que gira entorn les nostres llibertats.
Com l'ocell que lleuger alça el vol
enlairant-se en un trajecte que ni tan sols ell coneix.
Tan fràgils com la pols en l'aire
transportada sense més,
incapaç de decidir els segons
que poc a poc van passant.
Mirades indecises que no troben els mots
que poguéssin donar consol.
Una abraçada, un cop de mà,
un bes de llavis a la galta;
poca cosa més es pot donar.
El dubte omple la sala
mentre el silenci de les llàgrimes
n'ocupa cada racó.
Queden muts els llavis,
i aturats els passos.
Dèbils els muscles,
tremolen les cames.
Et sents indefens,
res pot salvar-te.
Dansaves tranquil,
amb el somriure als llavis;
i algú va jugar les teves cartes,
barallant el teu destí.
Ningú és amo dels camins,
ni del temps, ni dels motius.
Tan sols avances mentre el camí és el present
fins que et tallen les ales
i com en un quadre
tot queda aturat.
No sona la música,
ni es respira l'herba humida
que acaricien els teus dits.
Res té moviment,
ni tan sols els teus sentits.
Les preguntes queden esteses en l'aire,
com si algú volgués trobar-les.
Voles més enllà, amunt de les muntanyes;
enlairant-te, transparent,
mentre sense saber-ho,
respiren la teva presència incandescent.
Una imatge immortalitzada per sempre,
donarà vida a uns passos,
que els segons han aturat
en els colors dels bells records.
- kispar fidu -
Respostes
-
un petó de suport molt fort, preciosa!
gypsy | 07/03/2007 a les 19:45
jo tb vaig perdre una amiga del BUP que tenia 17 anys. Es deia Sonia i volia ser metge. Deia que seria metge passes el que passes.
Hi han buits que mai s'omplen, els d'amigues quan has compartit secrets i desitjos.
I la bufetada descomunal de l'absència de la seva veu, que encara recordo, dels seus cabells llargs i del seu to sorneguer no hi ha qui la guareixi.
molts petons!
-
RE: ) ho som tot, i al mateix temps, no som res (
l'home d'arena | 07/03/2007 a les 19:55
jo em vaig guardar el seu somriure, i cada matí em rente la cara amb ell.
Un bes.
-
petons tb per a tu home d'arena
gypsy | 07/03/2007 a les 20:04
et trobava a faltar a tu i a la teva poesia immensa.
-
gràcies...
kispar fidu | 07/03/2007 a les 21:36
era el germà d'una amiga d'intitut... amb qui últimament ja no hi tenia massa relació... però la notícia no va deixar d'impactar-me... i m'ha afectat més del que em pensava...
suposo també pel fet que d'alguna manera m'ha fet sentir estranya, per la buidor, i la fragilitat.
i perquè pensant en el passat, he vist molts rostres que estaven quasi difuminats... tantes cares gairebé oblidades que circulen per altres vies d'aquests móns que temps enrere ens unien...
-
ja penjat
kispar fidu | 01/04/2007 a les 15:09
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- CANT A LA LLUNA (8 comentaris)
- EN LULO I JO ( 1r acte) (19 comentaris)
- GESSAMÍ ANDALÚS ( 2n acte del poema En Lulo i Jo). (10 comentaris)
- Vint nanoocurrències sobre UN,DOS,TRES,PICAPEDRER. [temps real de lectura: 3 minuts] (3 comentaris)
- LA LOLA (1 comentaris)
- Vistes (4 comentaris)
- Comiats (2 comentaris)
- Un record permanent (1 comentaris)
- Migdia (1 comentaris)
- Aquí (1 comentaris)
Nous més llegits
- Un any més (630 lectures)
- SOMNI O REALITAT (607 lectures)
- La distància (595 lectures)
- L’ampolla de plàstic que volia ser SOStenible i el debut de Lamine Yamal (589 lectures)
- Beneit tabac (356 lectures)
- Agonia (218 lectures)
- La canya (183 lectures)
- Violència verbal (182 lectures)
- Nua (159 lectures)
- Monòlegs per a la mobilitat (152 lectures)
Nous més comentats
- Un any més (14 comentaris)
- La canya (11 comentaris)
- Deler de mar (10 comentaris)
- Monòlegs per a la mobilitat (9 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (8 comentaris)
- Beneit tabac (8 comentaris)
- Quines vacances! (7 comentaris)
- Si he de morir (Refaat Alareer) (7 comentaris)
- SOMNI O REALITAT (6 comentaris)
- Tres Suports (6 comentaris)
Nous més votats
- La distància (Agrada a 4 relataires)
- Un any més (Agrada a 3 relataires)
- SOMNI O REALITAT (Agrada a 3 relataires)
- Deler de mar (Agrada a 3 relataires)
- Avui he vist el mar (Agrada a 2 relataires)
- Jo mateix (Agrada a 2 relataires)
- La canya (Agrada a 2 relataires)
- CANT A LA LLUNA (Agrada a 2 relataires)
- Les coses, com són! (Agrada a 1 relataires)
- MISTERIS ÒRFICS (Agrada a 1 relataires)