M'ha fet molta gràcia la teva ironia. Però estigues segur que les persone que empren les descripcions tan detallades i tòpiques, com el sexe de les pel.lícules porno de baix pressupost no són precisament les que disfruten més amb el sexe. Pasa com amb els diners; els que en tenen de veritat no solen exhibir-los.
Felicitats pel teu humor i Visca la terra ferma!!

I li he trobat un punt de terror , del no saber que passarà i cap on anirà el tramvia. I la inconsciencia del nen que tot ho veu guai.. Una perfecta metàfora de la vida com un recorregut per una ciutat que , encara que coneguda ,sembla que acabem de descobrir però no sabem on acabarem. Un relat perfectament pulit i intel.ligent. I que, amb humor ens fa pensar molt.
I gràcies pel comentari al poema de la llet Sila. Només recordo la marca, perfectament. Ja l'havia penjat i despenjat perquè ara sé fer mides diferents de lletres ( vull dir els tags de html) i el principi està escrit en lletres que van disminuint progressivament.
He de tornar a fer poemes. ara fa unes setmanes que no m'inspiro,,Una abraçada per tu i per la Olga.

I visca en el nostre cor la dura i eixuta terra de Ponent. Quin poema, Raül, per a enaltar la bellesa i alhora duresa de la nostra estimada Lleida.

Que he descobert al llegir el que has penjat en el Repte Clàssic del Cinema. Es magnífic i sorprenent com pots captar els sentiments d'una dona que viu en aquests móns de represió i fanatisme.Imagino la morbositat que fa sentir el pensar en quelcom prohibit, com ho deuen sentir aquestes persones. Felicitats pel relat.Qualsevol dia en penjo un d'unes monges que em falta acabar de pulir, i va en aquesta línia.

El que pot semblar una sort es converteix en desgràcia molts cops. Un lèxic tan fresc i ben portat i la personalitat de la minyona també molt ben descrita. Un relat que es pot comparar als dels grans clàssics. Felicitats, Quim!

M'ha passat el mateix. He sentit un "dejà vu" amb aquest poema que m'ha posat la pell de gallina. Felicitats i gràcies per comentar els cosinets, sempre dic que els elogis, venint d'una gran escriptora com tu, tenen més valor, Una abraçada

M'ha agradat molt el poema. Té una musicalitat preciosa i un significat amb el qual m'identifico. Felicitats!

Jo també tinc aquesta idea del fi:el riu que va a parar al mar d'on formarem part. M'ha emocional el teu poema del sentit de la vida i la mort. Abraçada!!

Igor, no se si he entès el sentit del poema,però m'ha fet emocionar i sentir ganes de pensar-lo poc a poc, com els glopets de vi . Gràcies pel sentiments que em desperta

M'ha encantat la història, tan senzilla i alhora tan complexa, i la sensibilitat amb que ho expliques. Felicitats!!

Els amics que marxen , les estacions es van succeint, i cada cop tot és més curt i la soletat es fa sentir cada cop més. Sort que ens fem companyia aquí a RC i podem compartir tots aquests sentiments. L'Emili esta aquí acompanyant-nos en el teu poema. El Moustaki té una cancó que m'agradaria saber penjar aquí que es diu "Passe le temps" ..

Pendant que je rêvais,
pendant que je dormais
les aiguilles ont tourné
il est trop tard.
Passe, passe le temps
il n'y aura plus de très longtemps".

I gràcies per deixar-nos aquest pom d'esquisiteses fet poema. Felicitats , Raül

Amic Josep Mª: Com sempre, l'has "clavat".. Felicitats!

Com ens tens acostumats, els teus relats no defrauden mai. Sorprenent i molt ben portat!!

Un perfecte micro-relat que m'ha encantat !! Felicitats