Ximpleries

No sé com ni perquè,
golut com el que més
m' empasso prest i sencera,
amb deler la llum primera
que ve de dret i de través .

No sé perquè ni com,
quina mena d' aire
o llaminera flaire,
gosa entrar i encara,
insolent i amb força cara
a les baumes del meu cos
cansat, viciat, cremat, gos .

No sé com ni perquè,
malgrat estar avisat
i dir-me que és utòpic,
l' olor em traeix
el cor em crema
i sé molt bé què m' espera :
és la porta seductora
que m' obre la llum del món .

No sé perquè ni com,
a la fi, tot és tan fàcil
com obrir els ulls i assabentar-te,
que ets tot fràgil
que tens ulls
que tens vida ,
que ets tan simple
(que ets tan ximple) ...