Xancletes de taló

Per què no puc calçar-me, jo,
unes xancletes de taló?
I aprendre a caminar amb elegància
(d'imaginació que no en falti)

Crec que em guardaré la tendresa a les butxaques
i l'escamparé quan faci vent,
esperant que s'aturi sobre el meu puny clos
quan la necessiti de nou.


Voldria trobar-te tocant la guitarra
al passadís del metro de Barcelona,
no pas perquè et desitgi el fracàs,
sols és que tinc ganes de veure't.

I potser em diràs que no, no,
que no puc calçar-me xancletes de taló,
perquè sempre m'ha fallat l'elegància
quan es tracta d'escopir paraules.


Però jo m'he descalçat
i he sortit a devorar música,
i ara toco les estrelles
i no em cremo.