Vull ser la teua llavor

Voldria ser llavor que cau
en el teu camp desert d' amor
per a ser prompte el teu arbre
i així estar ple de vida i color.
M' ompli la teua sang i vaig creixent
entre la teua terra sense set
i vull ser laxant del teu ser.
Deixa'm sembrar en el verdor
del teu camp que és tota vida
i així la meua tristesa ja és alegria.
Tinc la sort de crèixer amb atu
des que em vas sembrar
vull descobrir amb tu l' amor...
que em porta el teu somriure
i les meues rames estan obrint-te
la meua joia entre els teus llavis
per a ser sempre la grana
entre la teua vida de confiança.

Autor, Rafael Molero Cruz