Vull fer-te badallar

Vull saber si jo, des del meu ordinador, puc fer-te a badallar a tu, lector, des del teu ordinador.
Diuen que els badalls s'encomanen, oi?
:-O
què? badalles? no, veritat? tornem-ho a intentar doncs, paciència.
Potser una descripció... Ves seguint el que vaig escrivint, d'acord? Sents una forta pressió just on s'acaba el coll, que puja fins les teves mandíbules, i et provoca una necessitat absurda de separar els llavis un de l'altre, i no ho pots evitar, la boca cada vegada se t'obre més, el cos se't relaxa, i quan ja tens la boca tan oberta que sembla que no s'hagi de poder obrir més, els ulls se't mig tanquen, i no pots fer res més que badallar i pensar en quan s'acabarà aquell badall, perquè la mandíbula t'apreta al coll i fa una mica de mal i tot, fins que, quan ets al punt culminant del badall, agafes una mica d'aire, i llavors el deixes anar, ja més assossegat, i pots retornar a fer el que fos que estessis fent (en teoria, llegir aquest relat).
Tampoc? carai. Doncs no sé...
Mira el teu gos, a veure si badalla. Si no tens gos, mira algú que visqui amb tu. Si tampoc hi ha ningú, no sé coi, tanca els ulls i imagina-t'ho.
Perdó. Qui t'havia de fer badallar era jo (encara que una mica de col·laboració tampoc m'aniria malament...).
A veure, si no ens en sortim pel mètode físic, anirem pel psíquic... res, això ho arreglarem amb algun llibre que tingui per aquí perdut... sí, crec que ja sé quin és l'ideal (un moment, vaig a buscar-lo, que és a una altra habitació). Aquí el tinc. No en diré el nom ni l'autor, més que res, perquè l'ha escrit un meu professor, i no cal anar pel món creant-se enemics. No si val saltar-s'ho i passar directament al final de les ", a més, has d'intentar entendre-ho, perquè llavors m'estàs tirant pel terra tot el muntatge que estic fent per fer-te badallar.

"Si incorporen aïllant tèrmic normalment es col·loca confinat entre dues fulles rígides, l'exterior i la interior, i rep l'expressiva denominació de panell sandvitx.
És important destacar el diferent tractament que requereixen aquells pannells que o no incorporen l'aïllament o no tenen el seu sistema d'estabilitat o no inclouen l'acabat interior. En si mateixos són pannells que no resolen totalment els requeriments de la part massissa i cal afegir-los elements que resolguin aquestes mancances. En realitat, són pannells que solament resolen l'aspecte exterior i una primera barrera contra l'aigua. Podem anomenar-los "pannells solament exteriors". Com a mínim cal afegir-los l'aïllament i un acabat interior.
Per contra, els sandvitxos autoportants de formigó"

Prou, que sinó em denunciarien per haver-ne copiat massa tros. A més, potser aquesta última expressió, la dels sandvitxos autoportants, t'ha fet més riure que pas badallar...

A veure... deixeu-me pensar, no és pas tan fàcil això!
Ja sé! Mira, ara te'n vas a dormir. O si no tens son, espera una mica, llavors quan en tinguis molta te'n vas a dormir. Quan portis un parell d'hores ficat dins el llit, hamaca, forat a la paret, o on sigui que dormis (no ens anirem a ficar a la vida íntima de la gent, ara), et despertes (pots ajudar-te d'un despertador, una galleda d'aigua freda, un cop de martell al cap, etc, ja hem dit que aquí, cadascú és lliure de fer el que vulgui), i agafes aquest relat i te'l llegeixes. Llavors crec que sí, que badallaràs.
Bé, ja em diràs el què.

No sé tu, però jo, escrivint això, m'he fet un fart de badallar. En serio.