VULL CAMINAR

Un relat de: llum de lluna
Set del matí, sona el despertador, ja és la tercera vegada que ho fa. Si segueix allargant els famosos cinc minuts sap que farà tard a la feina. Entra a la dutxa abans que l’aigua sigui prou calenta, fa un bot, s’arma de valor i deixa que sigui l’aigua qui la desperti. Es vesteix amb el primer que troba a l’armari fins que sent que la cafetera ja ha pujat. Es pren amb presses el cafè, intenta fer un repàs mental per comprovar que ho porta tot i baixa a buscar el cotxe.

Un cop dona contacte, s’encén la llumeta vermella, ja hi tornem a ser...ahir al vespre no va pensar en anar a posar benzina. I si ara ha de parar a la gasolinera sap que probablement avui tampoc arribarà puntual. Apuraré pensa. Passa el peatge, i com sempre es difícil trobar la targeta. Una filera de cotxes pita perquè hi ha una barrera que no es vol obrir. Com es normal, la gent no vol fer tard a la feina. Després de passar per el peatge, hi ha caravana. Com és possible? Sembla que hi ha un vehicle avariat i una grua en camí. Ara sembla que pot accelerar, però no deixa de mirar el rellotge. Si tot va bé, arribarà a temps, però sembla que avui tampoc serà fàcil trobar aparcament. Just en veu un a l’altre costat de l’avinguda, intenta accelerar un cop més, però el llum vermell del semàfor no li ho permet. Ja és massa tard, una furgoneta s’ha adelantat. I parada al semàfor, que sembla que aquest si que no té pressa pensa, el què donaria per poder anar caminant xino-xano a la feina. Està segura de que començaria el dia amb més energia i de més bon humor. Podria prendre’s el seu temps, decidir si accelerar el seu pas o no i veure com els que van en cotxe tenen feina per aparcar.

Comentaris

  • Estrés [Ofensiu]
    llum de lluna | 23-02-2017 | Valoració: 10

    Moltes gràcies Aleix. Era el què volia transmetre, segurament qui més qui menys alguna vegada ha sentit aquesta sensació ;)

  • Caaaalma![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-02-2017 | Valoració: 10

    Té raó amb el pensament final; si anés a la feina xino-xano gaudiria més en tots els sentits. Si volies transmetre estrès en el relat, objectiu acomplert! Moltes felicitats! Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: