LES MANS DE LA IAIA

Un relat de: llum de lluna
Des de ben petita m’havia fixat en les seves mans. Eren grosses, aspres i alhora valentes. Aquelles mans que tant havien treballat, que tant m’havien ensenyat i que fins i tot havien sigut càlides en els moments difícils. Estic segura que les hagués pogut reconèixer entre un milió. Eren el reflex del pas del temps, de la saviesa i de l’experiència. Ara es veien fràgils, delicades i arrugades. Aquelles mans ara necessitaven de les meves per tornar a ser càlides.

Comentaris

  • llum de lluna | 20-01-2017 | Valoració: 10

    No puc estar més d'acord amb tu Nil ;)

  • Emotiu![Ofensiu]
    Nil | 20-01-2017 | Valoració: 10


    M'agrada molt com amb quatre rengles evoques tota una vida d'un ésser estimat teu. Sovint ens fixem massa en la cara com a reflex de l'ànima i oblidem fer-ho de les mans que és el mecanisme amb el qual aquesta materialitza els desigs del cor.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: