Cercador
LES MANS DE LA IAIA
Un relat de: llum de lluna- Compartir:
Des de ben petita m’havia fixat en les seves mans. Eren grosses, aspres i alhora valentes. Aquelles mans que tant havien treballat, que tant m’havien ensenyat i que fins i tot havien sigut càlides en els moments difícils. Estic segura que les hagués pogut reconèixer entre un milió. Eren el reflex del pas del temps, de la saviesa i de l’experiència. Ara es veien fràgils, delicades i arrugades. Aquelles mans ara necessitaven de les meves per tornar a ser càlides.
Comentaris
-
llum de lluna | 20-01-2017 | Valoració: 10
No puc estar més d'acord amb tu Nil ;)
-
Emotiu![Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 20-01-2017 | Valoració: 10
M'agrada molt com amb quatre rengles evoques tota una vida d'un ésser estimat teu. Sovint ens fixem massa en la cara com a reflex de l'ànima i oblidem fer-ho de les mans que és el mecanisme amb el qual aquesta materialitza els desigs del cor.