Vuitena dotzena de nanos

Abans, per guardar les coses que no cabien en un pis petit. Ara, ja sola, per contemplar els records conservats.

El galant, com no aconseguí lligar-se l'actriu protagonista, seduí la maquilladora. Des d'aleshores, li feia un maquillatge rejovenidor més acurat.

-T'hauries d'arreglar més, noia, és Nadal... Aquest any t'has engreixat, oi? Té, neules, de les cares, eh? -saluda la sogra.

La mare mirava fixament la cara del fill mentre obria els regals.
-Mama, només queda un paquet i és teu.

Actualment, ell creu que no la conqueriren les seves paraules d'amor, sinó la Visa Gold que va treure per pagar.

-Ella feia de Maria i jo, de Josep. El mecanisme de la vara va fallar i no va florir, però...

Entrà al pis per agafar el mòbil oblidat. Tancà la porta i s'adonà que havia deixat les claus a l'habitació.

Duia calces vermelles. Menjà el raïm sincronitzadament amb les campanades. Però no aconseguí evitar la primera discussió familiar de l'any.

Cinèfila i lectora des de petita, quan sobrepassà els quaranta conclogué que la seva mare havia estat una veritable heroïna.

Mentre entraven al nou xalet.
-I si t'enxampen...
-Tranquil·la, mare, que he estafat prou diners com per pagar la fiança.

Per tenir cura del fill, mentre estigué malalt i ella treballava mínimament, cronoprogramà els horaris de l'àvia i la cangur.

-Vols tenir el cabell i la pell brillants, cremar calories, practicar esport, sentir-te eufòrica i alleugerir els mals de cap?