Cercador
Voluntat perduda
Un relat de: Poma- Compartir:
Mai em sabré escapar de la teva mirada,
sempre indefensa: a la teva tortura,
sempre vençuda: a la nostra batalla.
Potser no, una mica de fe!
Ofereixo recompensa
per la voluntat perduda,
venuda, per només mirar-te.
Cada cop em costa més, tot o res.
Dies que no puc oblidar
enterrats per força,
com la pedra al vent,
com tu a la meva pell.
Una història que no s'acaba; no té final,
deixem-ho així, ni per a tu ni per a mi,
un bon principi, sense fi.
Comentaris
-
Dintre teu...[Ofensiu]onatge | 30-11-2009 | Valoració: 10
Hi ha la força de la voluntat. No et rendeixis a cap tortura, ni a la de l'home que un dia et va semblar que t'estimava... No et rendeixis a les baules que van fent la cadena que esclavitza...
Salut.
onatge -
És difícil[Ofensiu]Poma | 27-11-2009
=)
-
M'agrada![Ofensiu]- | 27-11-2009
Aquesta voluntat, que sembla vençuda... però no!
Una mica de fe, i un final obert... i tant! Mai no hi ha res perdut.
Endavant!