Color Blanc

Un relat de: Poma

No es respira, no hi ha soroll,
ànimes que caminen per la tardor
sobre les fulles d'un bosc.
Ningú es mou del lloc,
paisatge traïdor, idíl·lic pensador,
Només tu i jo...

Em desespera tenir-te tan prop,
Em trenca, després, oblidar-te;
l'amargor m'espera, tot s'ensorra.
M'ofega la pluja, torna al meu costat
que em perdo si no estàs,
que s'ha obert la ferida
i no en surt sang,
ara, tot és de color blanc.

Com vols que no pensi amb tu?
...després de tot, no ets ningú
Deixa'm sola.
Joet tempto amb la sort
perquè tu...també ho vols.

No em corre la sang, tot el món s'ha aturat
La terra no ha girat i, per un segon...
Ho sento.
No ho he pogut evitar, t'he reinventat.
No ho he pogut escollir, ningú m'ha preguntat:
"qui vols sentir a les teves mans?"

No sé com oblidar-te,
aquesta nit te n'aniràs,
per tu és molt fàcil,
saps que m'ho robaràs tot...
no fugiràs del meu cap
quan toqui unes altres mans.

Comentaris

  • F. Escandell | 30-11-2009 | Valoració: 10

    Naturalesa i amor. Dos tòpics als que a mi també m'agrada recórrer, i dels que en podem treure milions i milions de paraules, sentiments i diferents maneres d'interpretar-los. La veritat és que em sent molt identificada amb el teu.

    Una besada!

l´Autor

Poma

2 Relats

5 Comentaris

1187 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Últims relats de l'autor