Cercador
VOLTA EL MÓN I TORNA AL VENDRELL
Un relat de: Antonio Mora VergésPau Casals, o , Pau Carles Salvador Casals i Defilló ( Vendrell , 29 desembre de 1876 - Sant Joan de Puerto Rico , 22 octubre de 1973 ). No va ser en vida profeta a la seva terra.
La derrota de la causa republicana a la mal dita guerra civil espanyola [ els feixistes s’alçaven en armes contra el GOBIERNO LEGITIMO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA ] , a la qual s'havia adherit, el va obligar a exiliar-se.
Coincidint la restauració de l’Arcàngel de l’església de Sant Salvador del Vendrell (1958) , amb la celebració del dia del vendrellés ausente que recordava als vendrellencs, sobretot, a Pau Casals, el periodista Julian Antonio Ramírez, va mostrar el seu desig de visitar abans de marxar la que havia estat la casa pairal del compositor. Un desig que, segons ell explica, va desagradar molt a l’ aleshores alcalde Jaime Bofill Queraltó ja que, pel que sembla, havia estat justament ell l’assaltant de la casa pairal, amb motiu de l’entrada de les tropes franquistes, i qui havia destrossat a trets la làpida que commemorava el naixement de Pau Casals. Un home que havia fet tot el possible per bandejar d’aquelles celebracions la figura del vendrellenc més il•lustre, Pau Casals, el germà del qual, Lluís, encara residia en aquella casa malgrat estar, com explica el periodista, absolutament atemorit per les amenaces dels veïns simpatitzants del nou règim.
http://lafura.cat/dossier/al-vendrell-festa-major
El 24 octubre de 1971 rep la Medalla de la Pau en un homenatge a la seu de l'Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York, Casals va pronunciar un discurs en anglès i català, convertint-se en la primera persona que utilitzava la llengua catalana a l'Assemblea General de les Nacions Unides.
https://www.youtube.com/watch?v=AKlkO3Tt3Kw
La seva mort a Sant Joan de Puerto Rico , el 22 octubre de 1973, quan encara estava viu el sàtrapa, l’obligarà a romandre exiliat fins l'any 1979, quan aparentment estaven garantides les llibertats democràtiques al nostre país, les restes mortals de Casals van ser traslladades al Vendrell.
l’any 1978, havien tornat les despulles mortals del Cardenal, Arquebisbe Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943). Preparades per a fer el viatge des del mateix dia del seu traspàs.
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=3221
Un i altre – i tots els exiliats que tornaven, vius i/o morts - tenen clar que aquesta ‘democraciola’, no mereixia el sacrifici de tantes persones.
La derrota de la causa republicana a la mal dita guerra civil espanyola [ els feixistes s’alçaven en armes contra el GOBIERNO LEGITIMO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA ] , a la qual s'havia adherit, el va obligar a exiliar-se.
Coincidint la restauració de l’Arcàngel de l’església de Sant Salvador del Vendrell (1958) , amb la celebració del dia del vendrellés ausente que recordava als vendrellencs, sobretot, a Pau Casals, el periodista Julian Antonio Ramírez, va mostrar el seu desig de visitar abans de marxar la que havia estat la casa pairal del compositor. Un desig que, segons ell explica, va desagradar molt a l’ aleshores alcalde Jaime Bofill Queraltó ja que, pel que sembla, havia estat justament ell l’assaltant de la casa pairal, amb motiu de l’entrada de les tropes franquistes, i qui havia destrossat a trets la làpida que commemorava el naixement de Pau Casals. Un home que havia fet tot el possible per bandejar d’aquelles celebracions la figura del vendrellenc més il•lustre, Pau Casals, el germà del qual, Lluís, encara residia en aquella casa malgrat estar, com explica el periodista, absolutament atemorit per les amenaces dels veïns simpatitzants del nou règim.
http://lafura.cat/dossier/al-vendrell-festa-major
El 24 octubre de 1971 rep la Medalla de la Pau en un homenatge a la seu de l'Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York, Casals va pronunciar un discurs en anglès i català, convertint-se en la primera persona que utilitzava la llengua catalana a l'Assemblea General de les Nacions Unides.
https://www.youtube.com/watch?v=AKlkO3Tt3Kw
La seva mort a Sant Joan de Puerto Rico , el 22 octubre de 1973, quan encara estava viu el sàtrapa, l’obligarà a romandre exiliat fins l'any 1979, quan aparentment estaven garantides les llibertats democràtiques al nostre país, les restes mortals de Casals van ser traslladades al Vendrell.
l’any 1978, havien tornat les despulles mortals del Cardenal, Arquebisbe Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943). Preparades per a fer el viatge des del mateix dia del seu traspàs.
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=3221
Un i altre – i tots els exiliats que tornaven, vius i/o morts - tenen clar que aquesta ‘democraciola’, no mereixia el sacrifici de tantes persones.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.