Vols passejar amb mi?

Heu sortit algun dia simplement a passejar i mirar? Per necessitat no es el mateix, es obligació com aquell qui diu . No, em refereixo al fet de sortir a passejar i mirar, l'entorn, la gent, els aparadors, la decoració, la brutícia.
Es curiós, perquè et sembla que estàs sola dintre d'una multitud de humans, on tots van com robots, a la feina, al pàrking, a casa, a esmorzar, i tantes d'altres monòtones accions diàries que fem sense adonar-nos.
Doncs ahir a la nit vaig anar a fer un vol, sense pressa ni destí, just en aquella hora on dona bo caminar amb l'aire fresc que surt a manifestar-se. No ho tènia previst però una situació tensa em va obligar a haver de dir als meus amics que tenia que marxar, tot plegat era massa aviat per tornar a casa i vaig preferir caminar una estona, caminar per caminar, on em portessin les voreres d'aquells carrers mig enllumenats, mig plens de brosses, mig solitaris.
Em va sobtar la tranquil·litat de la nit, que no vol dir silenci, però si una calma quieta. Tot en aquella hora es com més lent, els cartells de les botigues que s'apaguen quan el programador ho diu, la farmàcia de guàrdia oberta a l'espera de malalts demanant ajuda i consell, els bars baixant les portes agraint que ja ha arribat la seva hora de descans, els semàfors verds i vermells donant pas a ningú, racons de carrers completament foscos, un tros de natura que a la nit es fa amiga del misteri.
Va ser curt però ben aprofitat, segurament la teva companyia va ser la clau per a que tot anés perfecte, i pugues gaudir el que solitàriament, només hagués sigut una fugida de la por.
Si os trobeu avorrits o tensos, massa desperts per anar a dormir, cansats de veure televisió a totes hores o simplement, heu sopat massa, calceu-vos i sortiu al carrer , os deixeu portar, sense pressa ni destí, poder en aquella cantonada ens trobarem i ja serem tres persones entre tants humans.

:-)