Voldria cremar les paraules

Aquest any s'ha fet una Segona Edició de Poemes il·lustrats...

A l'abril de 2005 es va fer una trobada de "relataires" a Premià de Dalt i una de les activitats organitzades va ser la il·lustració d'una tria de poemes d'autors de "relatsencatala.com"

Vull felicitar-te, doncs aquest poema va ser escollit per a ser il·lustrat.

I informar-te que el dia 31 de maig de 2008 està previst fer una altra trobada de "relataires" a Premià de Dalt -El Maresme- en el decurs de la qual es farà lliurament a tots els autors i a tots els artistes, tant de la primera com de la segona edició, d'una còpia de l'obra.

Voldríem que ens hi acompanyessis.

Les obres han estat exposades a la Biblioteca Jaume Perich des de l'1 al 15 d'abril de 2008.
A partir del dia 16 passen a formar part de tot el conjunt que s'exposa a la Sala d'Actes de Can Figueres.

Per poder-nos posar en contacte amb tu, t'agrairia que m'enviessis un mail amb les teves dades (nom i correu electrònic) a l'adreça:
associacio.artistes@gmail.com
i així podré informar-te del programa d'actes del dia 31 de maig.

En nom de l'Associació d'Artistes de Premià de Dalt vull donar-te les gràcies per la participació en aquella Primera Edició de Poemes il·lustrats.


Rep una cordial salutació.

Montse Assens / mar
Associació d'Artistes de Premià de Dalt

ps- En aquest bloc podràs veure el teu poema il.lustrat
http://poemes-illustrats.bloc.cat/

... un altre somriure
:)

La veritat és que no sé ben bé com dir-te que el teu poema m'ha fascinat. Suposo que aquesta és la gràcia de la poesia, que no es construeix a base de lògica sinó de sentiments. La idea de cremar-ho tot i tornar a començar és un tema recorrent a la literatura. Tu l'has sabut tractar molt bé en el teu poema.

Bé, miraré de trobar temps per llegir més relats teus, en poesia o en prosa. No sé com t'ho fas per escriure tant i tan bé, noi.

Que t'ho passis molt bé al Quebec!

molt bo, ... fascinant!!!

l'he llegit així com unes 20 vegades, perquè no acabava d'entendre quin és el missatge amagat que em deixava amb el cor encongit...

el desig és poderós!!!
i el desig a la vida encara ho és més, fins al punt que ens empresona si no sabem quin és el moment exacte on s'ha de dir: "i res més"

és un GRAN POEMA!!!

una abraçada
:-)