Viure és ser feliç

Ací em trobe, com? on hi sóc? Això no importa, o qui sap, pot ser que el lloc siga el tot, la comú resposta del perquè ets tu, o no, simplement t'aixeques, respires i dorms, qualsevol dia mors, o ja ho has estat durant la teua vida, durant un període, tristament llarg o minúscul si ets afortunat i els pardalets xiulen com la brisa de colors forts I grocs, no groguencs, la mort no es basa al cap i a la fi, amb el tot final del foc vibrant, de cap de les maneres, poden ser moments d'incertesa, de buit dessucat, d'això se'n diu trobar-se situat sense comprendre la posició estàtica dels teus peus, més bé, urpes en terra humida, ferma o tova, però això no ho considere rellevant, o si, qui sap
el súmmum es contempla en la mort com a mal, ho he descobert, he vist la mort front al mirall, sense salud, diners I amor és complicat el viure animat, però el conjunt aboca a un mateix final, la felicitat son moltes i heterogènies les necessitats de poder volar amb orelles als braços, és a dir, somniant o rumiant que coses a tu mateix et pots demanar, i tant oi!? hom és lliure de voler modificar la seua vida actual,
molts mals juguen amb la quotidianitat, cal recordar-ho, finalment ser feliç és el desig menys desitjat, quan a sobre de ser el més fàcilment abastable és aquell, que trenca els ossos a la mort amb la brillant potencia d'uns ulls contents poderosament radiants, què foraden la foscor i deixen tota llum passar, el dia senyors, el dia serà aquell quan em retrobe i llampecs del sol de les meues pupil·les floriran i felices somriuran.