Cobdícia egoista

Dignitat reflectida en llaunes
aliment llançat amb respecte
aquell que no hi cap als altres
ego barallat pel narcisisme

Crescut per no ser polvoritzat
agafa tot l'aire d'ambient copsat
mentre la cuirassa s'expandeix
com si d'un globus es tractes
anegant tota la vella cambra
destruint els coneguts voltants
lleganyes de ferro ha inculcar
convençut de la irrefutable raó
amagada entre dits que escriuen
envoltades de cutícules que ploren

Elogatreu! Que triomfa!
Egocentreu! Que despunta!
Dogmatitzeu! Que açò ho val!
Soterreu! Que s'enfonsa!

Safa de cervell prematur i ara
amb la forqueta del engany malalt
introduïda amb coacció de llança
carrega'n-se qualsevol dubte preguntat
per una arbitrarietat estranya
que com tot, s'ha de llanguir i aturar

Caure a un clot verinós
un cau de rabioses raboses
coherència d'enveja amb reso
intentarà brollar qui no és
duent-nos al passat adés

Quan tot s'haja exhaurit de nou
els terrenys de sequera es moriran
cap saial podrà llevar-li de damunt
els hectòmetres de fluït plasma
que pel rierol del destí ha abocat

Llavors, les llavors d'incredulitat
demanaran auxili fins tornar la fracció
que tant repugna, atemoreix amb vanitat
on serà de nou abominat pel reflex del mirall