Viure és felicitat

Molts cops ens preguntem si som feliços, la felicitat, quina tonteria no? Un concepte que ningú ha definit mai amb exactitud o que cadascú ha volgut definir a la seva manera, però un concepte que al cap i a la fi ens importa molt, massa. I molts cops ens estirem al llit, ens posem música i pensant i pensant arribem a la conclusió de que les coses no ens surten com voldríem, què no temin un cos perfecte o bé que podríem aspirar a més del que tenim. I per pura casualitat sona una cançó especial, una cançó optimista que ens diu que tot està bé, i que la vida s’ha de viure a cada moment i és quan els nostres llavis sense cap obligació marquen un somriure i un estat de satisfacció en el nostre cos, que ens fan sentir bé, que ens treu totes aquelles idees del cap. Però ens equivoquem. Ens equivoquem des de un bon principi, no veiem la realitat, no valorem tot el que tenim, perquè en el fons som uns covards que no volem entendre que al nostre voltant tenim tot el que qualsevol persona desitjaria. Perquè si algú ha de decidir si som o no feliços som nosaltres mateixos, aprofitant totes les nostres virtuts i tot el que creiem tenir al voltant. La felicitat són ganes d’estimar-nos, de confiar, de viure... La felicitat és la vida que ens agrada tenir, que ens ensenya a ser nosaltres mateixos. Mai deixis que un mal dia et faci entendre que no ets feliç. Les persones felices també tenen problemes, plors i mals dies, és el que comporta viure de veritat.