El significat de les abraçades

Abraçades eternes, abraçades amb plor, abraçades d’un adéu... més i més abraçades. Sentint amb força cada un dels mil•límetres del cos de l’altre i veure que en aquell instant el mon s’atura. S’atura per els dos, i res del que estigui passant a fora te la mínima importància, nomes existeix el món, aquella persona i tu. I darrera de tot això una historia, que us ha portat fins aquí, que us ha anat fent sentir tot allò que algun dia us va fer somiar a les nits, que s’expressava amb una mirada o amb una frase ben triada. I tot queda condensat en aquella abraçada, que no vols que s’acabi mai que intentaries amb totes les teves forces que dures sempre.. que no entens perquè no te l’has trobat abans. Però just quan menys vols, algú sense mala fe, sense voler interrompre’t, ho fa. Hem de marxar.. I es desfà ràpidament tota aquella satisfacció continguda... es desfà amb un senzill adéu. Tu, maleeixes a tothom, per haver-te trencat aquell moment, per haver fet que la teva abraçada eterna marxes... però en el fons saps que les abraçades eternes no poden existir, que la gracia d’aquestes és arribar en el moment oportú, és tenir alguna història per compactar. Però si t’hi fixes bé les abraçades venen i mai se’n van. La seva escènica perdura fis que tu ho decideixis, dura tan com tu la recordis. Les abraçades son una de les millors maners per expressar el que es sent, simplement abrasades necessiten dues persones, naturalitat, força i una historia darrera que exploti just en aquell instant. Sí, jo viuria d’abraçades.