De mi mateixa (acròstic)

Besant-me el polze o el canell
ric en l'esguard i la mirada,
el balanceig i la bellugada
sols fa l'instant mes bell.
Sento ara com remor de vent
o quin esglai! La ressaca!
La rialla brollant de la claca
diu que ja ha arribat el moment...
Eixint del res més remot
veig com d'intensa és la vida
i, sense dir ni un sol mot
dono ja a entendre que un dia
amb goig forjaré el meu tot.

Marta Salvans i Solé