Cercador
Visc a un país...
Un relat de: Mnemòsine- Compartir:
Visc a un país on la gent invoca Déu però viu amb el dimoni a la boca.
On hi ha gent orgullosa de no llegir.
Un país de feudalisme modern.
On els antidisturbis et criden: “Me quedat amb la teva cara”, però no duen el número d’identificació.
Visc a un país on les nenes es queixen del masclisme, però ballen” reggaeton” cada nit.
On la hipocresia abunda.
Un país on l’art no és l’acte de crear, sinó de destruir.
Que es ridiculitza lluitant perquè una matança sigui patrimoni de la humanitat.
Visc a un país on les despeses militars són superiors a les d’educació.
Visc a un país en vies de subdesenvolupament.
On hi ha gent orgullosa de no llegir.
Un país de feudalisme modern.
On els antidisturbis et criden: “Me quedat amb la teva cara”, però no duen el número d’identificació.
Visc a un país on les nenes es queixen del masclisme, però ballen” reggaeton” cada nit.
On la hipocresia abunda.
Un país on l’art no és l’acte de crear, sinó de destruir.
Que es ridiculitza lluitant perquè una matança sigui patrimoni de la humanitat.
Visc a un país on les despeses militars són superiors a les d’educació.
Visc a un país en vies de subdesenvolupament.
Comentaris
-
...[Ofensiu]Marteta | 10-09-2012 | Valoració: 10
Per llàstima vivim a un país on les coses que vertaderament són importants es deixen anar, on l'educació i la sanitat pareix com si ja no fóssin tan importants...
No veuen que el que vertaderament els importa és tenir un luxós cotxe i una casa tan gran com per poder-hi viure 50 persones?
Trista veritat, així va el món...
Una besada!
